L’última enquesta feta pública de l’empresa DYM per a “20 Minutos” assenyala que Trias i Collboni quedarien primers, empatats en nombre de regidors entre 10 i 11 per a cadascun, si bé el percentatge de vots assenyala un lleuger avantatge per a Trias amb el 21,6% en relació a Collboni amb el 20,3%. Colau quedaria per darrere perdent un regidor i quedant-se amb 9, amb el 18,3%, seguida d’ ERC, que registra una caiguda més gran, perquè passaria de 10 regidors a 7. El PP entraria amb 3 diputats, un més que actualment, per tant la seva millora seria molt modesta. El dubte és a Vox que se situa al límit del 5% que és el necessari per accedir al consistori. Si ho aconsegueix aconseguiria dos regidors i l’efecte que produiria seria que Trias i Collboni perdrien un regidor cadascun i empatarien a 10, perquè tots dos són els que tenen les dues últimes restes.
Per tant, la igualtat no pot ser més rabiosa, i la incertesa és la que presideix aquesta batalla final on com és notori jugarà la participació i el comportament final dels indecisos. Una participació baixa afavoreix els resultats de Colau, que té els seus votants més mobilitzats, uns per raons ideològiques i altres com a beneficiaris de la seva particular política de subvencions. Tot això no treu que les 2/3 parts dels barcelonins rebutgin de manera absoluta l’actual alcaldessa, que acaba el seu mandat amb un fracàs rotund en aquest sentit.
Trias encara ha d’acabar de mobilitzar tot el seu electorat encara que no és clar que el seu equip sigui conscient d’aquest fet, almenys pel tipus de campanya que estan desenvolupant. Pesa molt en contra el fre entre un sector dels seus electors potencials pel fet de formar-ne part, encara que sigui només formalment, del conglomerat de Waterloo i Puigdemont.
Collboni presenta encara dubtes sobre quin és el seu arrossegament electoral més enllà del valor de l’etiqueta política, que és alt, i del paper de Sánchez, que per voluntat pròpia ha esdevingut el de demiurg d’aquestes eleccions locals, amb una presència intensa i una allau de promeses que en alguns casos resulten contraproduents.
Un avantatge tàctic que disposa Colau és que l’opinió en contra és tan gran que, assumida pels altres partits polítics, la converteixen en una víctima, terreny en què l’alcaldessa es mou com a peix a l’aigua. Presentar-se emotivament com la víctima dels poders fàctics de la dreta aliats amb els altres partits polítics, s’ha convertit en una carta electoral. Perquè, com assenyalava amb encert Sergi Pàmies, l’ús en la campanya del lema imprès a les samarretes “La culpa de tot la té Yoko Ono”, una frase ben coneguda, amb el ratllat de la paraula Yoko i substituït pel nom de Colau, defineix bé clarament com els responsables de la campanya de Barcelona en Comú utilitzaran la victimització com a resposta. Veurem què dóna de si.
Però, com sigui quin sigui el resultat, els partits hauran de pactar, Colau ho té francament difícil per tornar a ser alcaldessa. És més, a hores d’ara és molt segur que Sánchez li hagi preparat per al futur un aterratge de plata fora de Barcelona.
La derrota de Colau tindria com a conseqüència un debilitament del projecte de Yolanda Díaz, que per cert no es mou de Barcelona, cosa que dóna una idea de com és d’important aquesta plaça per al seu projecte de Sumar.
Posats a pactar, el que quedi primer, si és en regidors millor, ja té molt de guanyat perquè podrà reclamar que els altres li permetin ser alcalde i la manera d’escollir-lo afavoreix aquesta mesura, perquè a la segona volta n’hi ha prou amb una majoria relativa. Però el que necessita Barcelona és un govern sòlid i aquí el que trobem a faltar són grans propostes de consens, és a dir, projectes importants que alhora anomenin l’acord entre grups com un prolegomen del que després de les eleccions hauria de venir.
Finalment, la qüestió dels indecisos és el punt juntament amb l’augment de la participació, que permet pensar que Trias és el candidat més probablement guanyador, tot i que en cap cas amb certesa. Perquè les respostes dels indecisos a les diverses enquestes assenyalen que la majoria li atorga una millor puntuació a Trias que als altres candidats, i aquest pot ser el factor definitiu que inclini la balança.
Loading ...
