Giorgia Meloni, primera ministra d’Itàlia i la dona més poderosa d’Europa amb permís de les Sres. Von der Leyen i Lagarde, desperta ben poques simpaties en el govern francès.
De fet, des que governa Emmanuel Macron els incidents diplomàtics amb la dreta nacionalista al poder a Roma s’han multiplicat.
Les crisis bilaterals foren recurrents durant el període en que Matteo Salvini fou ministre de l’interior (2018-2019), i ara li toca el torn a Meloni. Amb una precisió vàlida tant llavors com ara: sovint és París qui inicia les hostilitats.
Les querelles giren sovint entorn a la gestió de la immigració clandestina, una patata calenta tant a Itàlia com a França i que Macron i els seus homòlegs italians enfoquen amb plantejaments ben diferents.
El darrer incident, i que amb cada dia que passa s’està convertint més en una crisi diplomàtica, fou iniciat pel primer ministre de l’interior francès, Gérald Darmanin, membre del cercle més íntim de fidels a Emmanuel Macron.
En declaracions a una ràdio francesa, Darmanin deixà anar el dijous 4 de maig que el govern italià, que qualificà “d’extrema dreta”, era “incapaç de resoldre els problemes migratoris”.
El mateix dia, el ministre d’afers exteriors italià (i ex-president del Parlament Europeu), Antonio Tajani, anuncià que anul·lava la seva visita oficial a París prevista per aquell mateix vespre.
Tajani declarà en una piulada a Twitter: “les ofenses al govern i a Itàlia fetes pel ministre Darmanin són inacceptables. Aquest no és l’esperit que cal per fer front als desafiaments europeus comuns”.
A pesar dels esforços diplomàtics del Quai d’Orsay, el ministeri d’afers exteriors francès, la ministra Catherine Colonna no ha aconseguit, de moment, que Tajani faci marxa enrere.
Aquesta fixació de Macron i els seus amb Itàlia sembla explicar-se pel profund menyspreu que senten per Meloni en tant que aliada de Marine Le Pen.
Efectivament, Macron ha arribat dos cops consecutius a l’Elisi després d’haver-se enfrontat a Le Pen, que les elits funcionarials i polítiques franceses de les quals Macron es nodreix consideren indesitjable, populista i incompetent.
De fet, l’aposta política de Macron ha estat i segueix sent presentar-se com l’únic baluard contra l’extrema dreta, i necessita per tant mantenir viva la idea dels suposats perills que representen líders com Le Pen o Meloni a Itàlia. La virulència verbal de Darmanin s’emmarca dins d’aquesta campanya política permanent.
A França, Jordan Bardella, sovint presentat com l’hereu de Le Pen, ja ha sortit en defensa de Meloni, apuntant que la primera ministra italiana “manté posicions legítimes que mereixen ésser recolzades” i afirmant que el seu partit “dona suport al govern de Meloni i Salvini”.
Bardella ha aprofitat per criticar la gestió del mateix Darmanin a França, recordant els “catastròfics resultats” de la seva lluita contra la precarietat i la immigració clandestina.
Segons el propi ministeri de l’interior italià, les arribades il·legals s’han incrementat notablement durant els primers mesos de l’any a Itàlia, un problema que afecta també a França ja que la major part d’aquest flux immigratori intenta penetrar la frontera terrestre amb França.
L’aposta política de Macron segueix sent presentar-se com el baluard contra l’extrema dreta, i necessita per tant mantenir viva la idea dels suposats perills que representen líders com Le Pen o Meloni a Itàlia Share on X
Loading ...
