“Aquesta guerra ha despertat grans esperances i la gent estarà molt impacient per veure canvis”. Són paraules d’un exministre ucraïnès, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, i que poden semblar estranyes en el context de guerra del seu país contra l’atacant rus.
El polític ucraïnès prossegueix: “[la gent] voldrà diners i justícia, i la finalització de les reformes que s’exigiren el 2014, i voldrà que tot això arribi depresa”. I sentencia: “Una Maidan [literalment “plaça”, però també el sobrenom que prengueren les protestes del 2013-2014] podria tornar a produir-se.
El fet que l’exministre hagi de mantenir l’anonimat per formular aquestes declaracions no és un cas aïllat a Ucraïna. Segons el veterà periodista Jamie Dettmer, nombrosos polítics, reformistes i líders de la societat civil es veuen forçats a prendre aquesta mesura per evitar ser acusats de sabotejar l’esforç de guerra ucraïnès, o inclús de col·laborar indirectament amb Rússia.
No és estrany que molts líders polítics desenvolupin trets autoritaris, que sovint tendeixen a ampliar-se amb el temps o enmig de circumstàncies excepcionals. El cas del president ucraïnès Volodimir Zelenski no sembla escapar a aquesta constatació.
Algunes veus a Ucraïna comencen a insinuar que Zelenski comença a formar part del problema i no pas de la solució
De fet, ja hi ha veus a Ucraïna que insinuen que Zelenski comença a formar part del problema i no pas de la solució en tant que líder amb tendències autocràtiques.
El coratge de Zelenski en els primers dies de la invasió russa, que li va fer guanyar la simpatia de tot Occident, és innegable. La seva retòrica ha estat clau per convèncer Europa i els Estats Units d’ajudar Ucraïna tan decisivament en el seu esforç bèl·lic contra Rússia, aconseguint que inclús Alemanya enterri -sembla que definitivament- la seva importantíssima col·laboració amb Moscou.
A nivell intern, Zelenski és el líder incontestable dels ucraïnesos, obtenint percentatges d’aprovació superiors al 80%. Però nombrosos observadors apunten que la popularitat de Zelenski s’explica més per necessitat patriòtica que no pas per una genuïna simpatia envers el president.
Cal recordar que Zelenski, llavors un actor de comèdia televisiva, fou escollit al 2019 com el líder que havia d’alliberar el poble de la corrupció de les elits polítiques i econòmiques d’Ucraïna. No obstant, en aquestes promeses ha fracassat rotundament: el seu nivell d’acceptació abans de la guerra se situava per sota del 40%.
De fet, s’acusava a Zelenski d’omplir el govern amb amics i socis, d’acomiadar els polítics veritablement reformistes i de ser incapaç d’actuar contra la corrupció. Ja durant la guerra, se l’acusa a més de governar per decret presidencial amb la intenció amagada d’arraconar els seus rivals polítics.
D’altra banda, quatre mesos abans de la invasió russa el nom de Zelenski aparegué en l’escàndol dels Papers de Pandora, revelant que el president ucraïnès havia establert empreses offshore abans d’arribar a la presidència i que se’n continuava beneficiant des del seu nomenament.
Opositors ucraïnesos i líders de la societat civil entrevistats pel diari Politico han apuntat que, un cop acabi la guerra, l’actuació de Zelenski durant el transcurs de la mateixa podria portar-li problemes.
Figures destacades com el diputat Mykola Knyazhytsky apunten que la manca de processos polítics des de la invasió russa posen en perill els fonaments democràtics del país, i assenyalen la manca de supervisió parlamentària de l’acció del govern i el control que l’executiu ha desplegat sobre els mitjans de comunicació.
D’altres veus properes a Zelenski dibuixen un personatge obsessionat perquè ningú faci ombra a la seva fama personal (quelcom d’altra banda poc sorprenent en una ex-estrella de la televisió), i que està profundament convençut de ser el millor líder polític del món.
En definitiva, i com conclou el propi Dettmer, la societat civil ucraïnesa aprecia sincerament la fortalesa de Zelenski com a líder en temps de guerra, però està alhora profundament preocupada per la corrupció i els tics autoritaris del president i el seu govern.
Un còctel que deixa la porta oberta a un xoc polític així que la guerra amb Rússia acabi, independentment del seu resultat.
la societat civil ucraïnesa aprecia sincerament la fortalesa de Zelenski com a líder en temps de guerra, però està alhora profundament preocupada per la corrupció i els tics autoritaris del president i el seu govern Share on X