Malgrat que l’afectació sigui menor que a altres indrets d’Espanya, la realitat és que les elevades temperatures de l’estiu del 2022 van tenir conseqüències tràgiques perquè van provocar la mort de nombroses persones.
De fet, la necessària comparació a escala europea assenyala que la situació espanyola considerada en conjunt va ser molt pitjor que la de la resta d’Europa i, per tant, en aquests termes comparatius, que Catalunya es veiés menys afectada que altres territoris no ens ha de servir de consol perquè estem immersos en una àrea d’extraordinari excés de mortalitat.
En efecte, entre les setmanes 27 i la 32 de l’any passat, que correspon al període de juny-juliol, Espanya va ser l’únic país d’Europa on, d’acord amb l’EuroMOMO, va registrar un excés de mortalitat extraordinàriament elevat. En el segon nivell de problema, un excés elevat, se situaven França, Itàlia i el land de Hesse a Alemanya. Portugal, a la península, va registrar només una mortalitat moderadament elevada. Com Àustria, Estònia, Països Baixos i Suïssa.
A escala espanyola, l’excés de mortalitat de Catalunya se situa en un 9,6%, inferior a la mitjana europea del 12,2%. Només Madrid (5,9%) i Castella la Manxa (7,7%, tenen percentatges inferiors. Mentre que les situacions més greus es van donar a Cantàbria (18,9%), les Balears (18,6), les Canàries (17,8%) i el País Valencià (15,9). Per tant, veiem que Catalunya va tenir una certa excepcionalitat en relació també amb l’àmbit ibèric mediterrani.
En realitat, en el període indicat, comprès entre l’1 juny i 28 agost, van morir 2.705 persones com a excés de defuncions dels 17.458 decessos que es van produir en aquest període i això assenyalaria un 15,5% segons les dades de l’INE. Però aquest volum més elevat no significa que totes elles siguin imputables a l’excés de mortalitat, perquè aquest sistema el que fa és relacionar la mortalitat esperada amb l’observada.
Aquest mètode comportaria que si es mantingués l’excés de mortalitat a llarg termini, el sistema cada vegada ho registraria menys perquè la mortalitat estadísticament esperada aniria creixent. Això també cal tenir-ho en compte.
En tot cas, el que ens interessa retenir, més enllà de les consideracions tècniques, és que la mort es fa present per causes que no tenen res a veure directament –sí indirectament- amb patir una determinada malaltia o patir un accident de circulació. La majoria de morts són de persones de més edat. Però hi ha una excepció en aquest període d’estiu en els hospitals. A partir de mitjan juliol es registra un excés de mortalitat que presenta dues singularitats. Una, és superior en els homes, mentre que en general és més alt en les dones, cosa normal perquè donada la correlació entre la mortalitat més gran i l’edat més avançada, les dones constitueixen un grup de població molt més nombrós, sobretot a partir dels 80 anys.
L’altra anomalia és que l’excés de mortalitat als hospitals és especialment significatiu en el grup de 45 a 64 anys, i per tant no en els grups de major edat. També s’observa una més gran afectació en aquest excés de mortalitat hospitalària en la població amb nivell de renda baix i molt baix, clarament superior a les rendes altes i mitjanes. Aquesta taxa de mortalitat de l’estiu del 2022 està molt relacionada amb el diagnòstics per deshidratació, per tant, un risc fàcilment esmenable, i les malalties respiratòries i circulatòries que són molt sensibles a les onades de calor. D’aquests fets en podríem extreure un ensenyament des del punt de vista de la salut pública per preveure més eficàcia en situacions de risc mortal.
La correlació entre la temperatura de xafogor, és a dir aquella que incorpora el factor humitat, i també la temperatura a seques, és molt alta. Se situa entre el 0,79 i el 0,80, en una escala que va de 0 a 1 i això també cal tenir-ho en compte. De fet, quan la mitjana màxima de temperatura se situa per sobre del 33º, el risc és molt evident sobretot si es prolonga en el temps, si bé també cal tenir en compte que les temperatures nocturnes reiterades per sobre dels 20º que dificulten el descans, contribueixen a generar un estrès que afebleix la salut de l’individu. Si a les onades de calor s’hi combina la contaminació i el pol·len, els factors crítics es multipliquen.
Malgrat totes aquestes evidències, és clar que ni el departament de Salut, ni la Generalitat en el seu conjunt, ni l’Ajuntament de Barcelona, que comparteix la responsabilitat sanitària a la ciutat per mitjà del Consorci Sanitari, han extret cap lliçó pràctica ni han adoptat cap mesura que permeti reduir el risc si aquest estiu es torna a produir una situació com la passada.
És important que d’una vegada per totes que els nostres governs locals, en la mesura de les seves responsabilitats, que a Barcelona són moltes, i la Generalitat es prenguin seriosament desenvolupar polítiques d’informació i prevenció de l’onada de calor perquè ja formarà part dels factors de risc habituals del nostre país.
Loading ...
