Barcelona és de lluny la gran ciutat que menys utilitza el cotxe

Colau ens té acostumats a diagnòstics que no es basen en fets, sinó en premisses ideològiques i que habitualment condueixen a solucions errònies.

Una de les més greus és el diagnòstic sobre l’ús del vehicle privat. Barcelona és la gran ciutat espanyola que menys fa servir el vehicle privat, només un 24% dels desplaçaments al seu lloc de treball o d’estudi es fan d’aquesta manera. A Madrid la xifra és quasi el doble, 40%. A València es duplica, un 48%, a Sevilla és del 53%, a Màlaga del 56% i a Saragossa del 46%.

Alhora Barcelona, segons el TomTom Traffic, és la ciutat amb més embotellaments d’Espanya. Aquest informe mesura la situació del tràfic a 416 ciutats de 57 països del món i utilitza les dades obtingudes dels diferents dispositius GPS: Per tant, no són fruit de cap enquesta ni de mesures puntuals, sinó del flux continuat d’informació en temps reals. En aquest amidament els barcelonesos passen una mitjana d’un 29% de temps extra en embotellaments en cada viatge. La següent ciutat espanyola és Granada amb un 25%, Palma de Mallorca 24%, Madrid 23%, mentre que Sevilla se situa en 21% i València i Màlaga en 20%. Podem constatar, per tant, que no hi ha relació entre l’ús del vehicle privat a Barcelona i el molt més elevat de Madrid o València, o Sevilla o Màlaga amb els embotellaments.

El problema de Barcelona, doncs, no són els cotxes, sinó la infraestructura viària i la gestió de la circulació, que fa que malgrat haver-hi un menor ús del vehicle privat, la congestió sigui molt més gran.

Aquest és el diagnòstic real, que té una altra derivada: l‘emissió de gasos per vehicle en relació amb el pes que tenen en el desplaçament de les persones és també molt més alt a Barcelona. Però aquest fet no és degut al fet que el parc automobilístic sigui una tercera part o la meitat menys eficient que en altres ciutats. No tenim una proporció més gran de cotxes vells que la que puguin tenir Sevilla o València, al contrari. La causa és una altra. La mateixa que fa perdre temps en els embotellaments. Perquè l’impacte contaminant d’un vehicle en igualtat de condicions del motor és proporcional al temps durant el qual aquest està funcionant i a les condicions amb què funciona, i la congestió del tràfic el que fa és multiplicar l’impacte d’aquests últims. S

i hi hagués més passos subterranis, de major longitud i dotats de captadors de CO₂ i de partícules contaminants, amb els mateixos vehicles la circulació seria millor i la contaminació més baixa, perquè s’estaria incidint sobre la causa principal. Aquest fet també explica perquè malgrat que s’adoptin determinades mesures com les zones de baixes emissions o les restriccions de trànsit per carrers, la contaminació de la ciutat no es redueix perquè els vehicles que continuen circulant ho fan en pitjors condicions.

Si a aquest fet se li afegeix que una part dels vehicles de transport públic i busos metropolitans i regionals són notablement contaminants, i que no hi ha res previst per a la seva substitució a curt termini i que el conjunt format per taxis i vehicles de transport de mercaderies per la ciutat representen un terç de la contaminació, ja tindrem explicat quin és el problema essencial de Barcelona i per on passen les respostes a curt i mitjà termini.

També ens diu que les superilles de Colau, en restringir encara molt més la mobilitat, multipliquen les causes que fan que Barcelona tingui un greu problema de congestió i de contaminació.

 Loading ...