Els danys que l’actual període de sequera provocarà seran extraordinaris.
En primer lloc, a l’agricultura, on les pèrdues posaran en risc moltes explotacions de secà i de regadiu, perquè les dosis de rec s’hauran reduït un 40%. La plana de Lleida i la fruita dolça patiran. El conreu del blat de moro esdevé impossible i haurà de ser substitut per opcions menys rendibles. Les comarques que reguen de les conques internes de Catalunya tindran les afectacions més grans.
Però també la indústria es veurà afectada per les reduccions, i tot plegat crearà una factura conseqüència de la irresponsable imprevisió del govern de Catalunya.
Un fet que no es limita només a l’actual, sinó que s’arrossega des de l’última sequera en el 2008. Però que en l’actual pren tota la seva dimensió perquè tenien anys per actuar i no ho han fet. Han vist com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estava pràcticament en fallida i només tenia recursos per pagar els interessos del seu gran endeutament, fet que ha paralitzat tota mena d’obra i, malgrat aquesta realitat, no s’ha fet res per evitar-ho.
El que passa és que l’actual govern de la Generalitat pateix una molt greu incapacitat tècnica i política, en el sentit que més importa, la capacitat de dissenyar polítiques públiques. Més atents als artificis del disseny i de la imatge que a la realitat, com demostra el canvi de nom del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pel d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Són incapaços de demanar i fer allò que convé. I aquest és un fet que en el cas de la sequera censura a la titular del departament, Teresa Jordà i Roure, una llicenciada en Història que va exercir de guia al Monestir de Ripoll i va treballar a l’oficina de Correus del municipi. I al mateix president de la Generalitat Pere Aragonès, que es caracteritza per tenir tants assessors que fins i tot en té un per aconsellar-lo com vestir-se.
Ara, a corre cuita, han aprovat nou accions prioritàries: la dessalinitzadora a Blanes, l’increment de potabilització a Sant Joan Despí, la millora de la capacitat de tractament d’Abrera i Cardedeu, noves captacions i potabilitzacions al Besòs, ampliació del tractament biològic de la depuradora d’El Prat, la correcció de les escandaloses fuites a Badalona, l’ampliació de l’aprofitament de les aigües regenerades a la Zona Franca, així com a les depuradores de Sabadell, Cerdanyola i Sant Cugat i nous pous per la potabilització de Sant Joan Despí.
Doncs bé, de totes aquestes, excepte aquesta última intervenció que és d’emergència, les vuits restants són obres estructurals que estan previstes des de fa anys i que no s’han dut a terme. En altres paraules, el llistat d’actuacions és la millor demostració de la incapacitat del govern per haver realitzat dins el termini i en la forma escaient allò que li tocava fer.
Catalunya és, en l’àmbit espanyol, la desena comunitat amb risc de sequera, pràcticament al mateix nivell de la Comunitat Valenciana, amb índexs acusats com els de valència pel que fa a l’agricultura. Sabent aquest fet, coneixent que el risc de sequera és permanent i no circumstancial, tenint coneixement de les prediccions dels models del canvi climàtic relacionats amb les precipitacions, no s’entén no haver fet res durant aquests últims anys, fins i tot quan la sequera fa mesos que és una evidència.
Per si això no fos prou, que ho és, cal preguntar al govern de Catalunya què passa amb la connexió de la conca de l’Ebre per mitjà del Consorci d’Aigües del Tarragonès amb les conques internes de Catalunya, la xarxa d’aigües Ter-Llobregat? Es tracta d’una obra inacabada i de fàcil resolució en temps i en diners. Poc més de 3 mesos de feina. Però ai l’as! El govern no s’atreveix a dur-la a terme perquè és el pas d’una conca a una altra. A més d’incapacitat, hi ha por.
En aquestes condicions, amb un govern ultraminoritari, que viu de favor al Parlament i que no sap abordar les grans urgències del país, només hi ha una resposta racional en una democràcia: dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions perquè siguin els ciutadans de Catalunya els que resolguin com hem de ser governats per sortir d’aquest extremat atzucac.
Loading ...
