De la distopia de la superilla a la realitat del pla del Raval

Ada Colau és una venedora de fum i la seva principal arma és la frase per als convençuts i els dibuixets amb molts colors verds per als despistats. Però la realitat mostra dia rere dia la destrossa que està ocasionant a la ciutat a través de les seves intervencions.

L’últim cas és el del pla de mobilitat del Raval. Vol convertir l’Eixample en una superilla a força de prohibir la circulació per 18 dels seus carrers concentrant-la en els 2/3 que quedarien, però al mateix temps quan du a terme una acció de molta menor envergadura demostra els errors en la planificació i unes incompetències en la realització. És el cas del raval.

Fa més d’1 any el govern municipal amb l’aquiescència del PSC va posar en marxa el pla de mobilitat pel Raval, que tenia com a finalitat limitar radicalment el pas de vehicles per aquesta àrea de la ciutat. Concretament, estava prohibit accedir-hi, si no eres veí, de 7 a 9 del matí i d’1 de la tarda a 9 del vespre. És a dir, en horari laboral només es podia transitar durant 4 hores al dia. També es van canviar sentits de circulació i preveure places d’aparcament per als que distribueixen mercaderies, alhora que se’n reduïen per a la resta de ciutadans.

Totes aquestes mesures es fonamentaven en l’existència de càmeres de control amb 8 dispositius d’identificació dels presumptes infractors i l’acció de la Guàrdia Urbana.

Ha passat 1 any i mig, les càmeres no hi són, malgrat que estan pressupostades pel valor de 362.000 euros, i la policia municipal ni actua en aquest capítol ni se l’espera. El resultat és el desordre.

Els vehicles continuen circulant, carregant i descarregant, la pressió de les bicicletes i els patinets elèctriques a tota castanya s’ha multiplicat i el risc per al vianant en lloc de reduir-se ha empitjorat. El límit de velocitat pels vehicles de 10 km/h. no els respecten ni tan sols les bicicletes, fins i tot hi ha carrers que degut a la confusió regnant, malgrat ser d’una sola direcció, s’han convertit en vials de doble sentit, com Joaquim Costa i Riera Baixa.

Els comerciants es queixen perquè la suma de limitacions més el desordre els hi ocasionen dificultats en el seu funcionament. Alguns qüestionen la política que segueix perquè no veuen clar com es pot frenar la degradació del barri si es limita l’accés al mateix i a més tot funciona d’una manera tan anàrquica. A la Boqueria, un puntal de la zona, esdevé cada dia més difícil arribar-hi. Teòricament, el plantejament no tenia dificultats, era d’una gran simplicitat. La dificultat radicava en dur-lo a terme, i un cop més això és el que demostra Colau que no sap fer.

Per si no fos prou, tot aquest problema que s’afegeix als que ja té el Raval, generant una policrisi urbana, s’hi afegeix el desastre de la plaça de la Gardunya on els okupes que gaudeixen de la instal·lació municipal de l’antiga escola Massana a més reivindiquen per la cara una concessió de 50 anys i amenacen als Comuns amb boicotejar la seva campanya electoral si no els hi concedeixen.

Mentrestant, continuen desenvolupant activitats, com la festa últimament duta a terme, que generen la protesta dels veïns i comerciants de la plaça de la Gardunya i dels seus voltants, farts de les pràctiques impositives d’aquests okupes. La solució és clara, recuperar l’escola d’art i disseny Massana i acabar el projecte original de la plaça Gardunya de l’arquitecta Carme Pinós. Però per fer això cal un mínim exercici d’autoritat i aquesta és la que no té Colau… perquè són okupes. És capaç d’imposar el pla de la superilla a tots els veïns de l’Eixample, però no és capaç de fer complir la més elemental normativa a un grup d’okupes de l’antiga escola Massana.

Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.

 Loading ...