Comencem per l’últim punt, el tramvia. La setmana passada es va produir un xoc entre un tramvia i una ambulància a la Diagonal que va causar 8 ferits. Va ser a la cruïlla d’aquest gran carrer de Barcelona amb el carrer Llacuna pel cantó de les Glòries. Un dels ferits està greu i els altres van poder ser atesos per ferides lleus.
Aquest fet posa en relleu diversos problemes que en cap cas es pot dir que siguin imprevistos.
D’una banda, que malgrat les extraordinàries mesures que hi ha per preservar la preferència i la indemnitat del tramvia, els accidents es produeixen. La segona qüestió és encara més evident, quan aquest fet es dona es produeix el col·lapse i aquest transport públic deixa de funcionar. Disposar d’una estructura tan rígida quan un tramvia queda aturat per les raons que sigui, la circulació d’aquella línia deixa de funcionar.
Ara traslladem aquests fets a l’eix central de Barcelona, el tramvia per la Diagonal però no a la perifèria, sinó al rovell d’ou de la ciutat. Un trànsit més dens, intens i amb majors probabilitats d’accident. Cada vegada que aquest es produeixi aquest mitjà de transport públic deixarà de prestar servei i no per poca estona. És una de les raons per les quals els tramvies van desaparèixer del centre de la ciutat. Massa rígids, massa problemes, ruptura de la prestació del servei quan es dona l’incident. Tot això, evidentment no passa en el cas dels autobusos. Quan un dels vehicles pateix un incident l’afecta només a ell, però la resta del servei continua funcionant. La irresponsabilitat de Colau de voler fer passar el tramvia pel mig de la Diagonal, ocasionarà si no s’atura, un caos històric a la ciutat.
Però, mentrestant, l’alcaldessa viu en el seu Matrix particular, el seu univers imaginari on tot el que fa i toca es mou en l’àmbit de la perfecció.
Aquesta setmana en una entrevista que li feia La Vanguardia, li plantejaven que l’intendent de la Guàrdia Urbana qualificava el trànsit de Barcelona de tempesta perfecta. Colau no només eludia la qüestió sinó que treia pit i es vanagloriava que a Sant Andreu i Consell de Cent el carrer estava més pacificat i saludable i que ningú podia estar en contra d’això. Clar, la lògica de Colau és la mateixa que la del mort el gos morta la ràbia. Evidentment per Consell de Cent no passen cotxes.
Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.
Però, està pacificat el carrer València? és saludable viure-hi després que el tancament de Consell de Cent provoca un col·lapse continu que gènera més contaminació ambiental i acústica que abans? Colau diu que han fet estudis i que allà on han pacificat es redueix el trànsit i contaminació respiratòria i acústica. Parla d’ells, però són estudis misteriosos perquè mai han estat mostrats. De tant en tant algun treu la poteta sota la taula, com en el cas de l’illa de Sant Antoni, però ràpidament són retirats perquè, és clar, passa el mateix que amb València i Consell de Cent. Allà on s’ha tallat el pas dels cotxes, en aquest punt concret la contaminació cau en picat, però creix i es multiplica al seu entorn. És la solució Colau.
Per això resulta tan sorprenent que no gens menys que 100 entitats preparin un document present i futur de Barcelona per adreçar-lo a tots els alcaldables i no es faci palès de manera clara i contundent les conseqüències que tindrien per a Barcelona si es du a terme el projecte de la superilla de l’Eixample.
En certa manera és també una forma de viure en un món imaginari i amable en el qual mai se’ls diu als que governen o volen governar la veritat crua i pelada. Així ens van les coses.
Loading ...
