Polònia, castigada per la Unió Europea i durament criticada per l’Administració Biden, ha esdevingut des de la invasió russa d’Ucraïna el febrer de l’any passat una formidable força geopolítica.
Com Converses explicà fa uns mesos, el país eslau va alhora camí d’esdevenir una superpotència militar amb un exèrcit que a hores d’ara ja supera l’alemany.
El president polonès Andrzej Duda i el ministre de defensa Mariusz Błaszczak es posicionaren des del primer moment com els principals “falcons” europeus per incrementar l’ajuda militar a Ucraïna. I, de passada, aplicar una pressió inaudita a l’incòmode veí occidental de Polònia, Alemanya.
Varsòvia anuncià que enviaria els seus carros de combat Leopard 2 a Ucraïna amb o sense el permís de Berlín
El colofó d’aquesta pressió tingué lloc fa vàries setmanes, quan Varsòvia anuncià que enviaria els seus carros de combat Leopard 2 a Ucraïna amb o sense el permís de Berlín, que és qui detenia les llicencies de reexportació d’aquest sistema d’armes.
Evidentment, és difícil saber quin fou l’ordre exacte dels esdeveniments que desembocaren en la decisió final alemanya d’accedir a enviar els carros de combat a Kíev. Sembla clar que la insistència polonesa jugà un paper clau per acabar de convèncer a Washington d’enviar els seus tancs Abrams. Un fet que, al seu torn, forçà Berlín a cedir a les pressions.
Però encara hi ha més. Polònia no sols aconseguí tòrcer el braç d’Alemanya, sinó que constituí una veritable coalició alternativa al sí de la Unió Europea al tradicional tàndem franco-alemany, molt més prudent en les seves relacions amb Rússia. Així, Finlàndia, Noruega, Espanya, els Països Baixos i Dinamarca s’han unit a les crides de Polònia i han anunciat l’enviament de més carros Leopard.
D’altra banda, les compres massives d’equipament militar que Polònia ha accelerat després de l’atac rus contra Ucraïna, i que inclouen 250 carros de combat Abrams, 32 avions F-35, 96 helicòpters d’atac Apache i diversos centenars de vehicles blindats sud-coreans asseguren a Polònia una plaça destacada al sí de l’OTAN i tota l’atenció dels Estats Units, independentment de qui governi a la Casa Blanca.
L’aparició sobtada d’un gegant militar polonès sembla emperò anar en detriment de les crides a l’autonomia estratègica europea, un dels temes preferits del president francès Emmanuel Macron i un mantra de Brussel·les que pràcticament no té repercussions pràctiques.
Amb una Polònia que té els Estats Units com a soci estratègic i Corea del Sud com a proveïdor d’armament, les esperances de que el conflicte a Ucraïna servís perquè l’Europa de la defensa donés un pas decisiu s’han esvaït.
