La justícia a Espanya està vivint d’una manera aparatosa la destrucció de tot l’edifici institucional i per extensió del dret.
Un dels cops més demolidors és conseqüència del que està passant al TC amb l’avortament i la forma d’abordar-ho 13 anys després. La majoria governamental ha refusat la recusació objectiva de quatre dels seus membres en un gest insòlit, malgrat ser magistrats plenament contaminats per decisions anteriors sobre la llei sobre la qual havien de judicar la seva constitucionalitat.
És un fet insòlit, i encara ho és més que la mateixa majoria refusés la retirada d’una magistrada que sí que acceptava les raons per no participar en les deliberacions obligant-la a continuar.
També crida a l’escàndol el fet que ara amb 3 dies resolguin una qüestió que no han pogut tractar en més d’una dècada, però a més en aquests 3 dies, en realitat 3 matins, s’han carregat la ponència sobre la possible sentència, que acceptava la constitucionalitat de la llei excepte en un punt, i han dictat sentència proclamant la plena constitucionalitat de l’A la Z i encarregant-li a la vicepresidenta governamental que redacti la justificació.
Fonts del tribunal ja han assenyalat que serà una feina ràpida perquè “Montalbán –que és el nom de la vicepresidenta- té molt treballat el tema”. Si el tenia treballat d’abans de ser magistrada, és palès que no podia intervenir i si ho ha fet ara és que ja estava sobre avís, per part del president Conde-Pumpido, que liquidarien el ponent i ella elaboraria un acord prèviament cuinat fora de les deliberacions entre els magistrats.
Tot plegat una comèdia que no fa riure perquè significa la demolició del TC.
A més apareix el líder del PP, el partit que havia presentat el recurs d’inconstitucionalitat amb una extensa argumentació, i declara que ara ja li sembla bé que sigui constitucional i que veu correcta la llei de terminis. I això ho fa sense cap mena de debat intern, malgrat que aquesta és una qüestió que està formalitzada en els congressos del PP.
Qui pot confiar en lideratges d’aquesta mena que canvien les idees segons convingui?
Però és també la crisi que ve arrossegant el CGPJ que contribueix a la destrucció del sistema de la justícia a Espanya. En no renovar-se quan ho havia de fer el desembre del 2018, per desacord entre el PP i el PSOE, el govern el va castigar amb una nova legislació que li impedeix fer nomenaments.
La conseqüència és que es van produint vacants al Tribunal Suprem que és la màxima instància on s’acaben dilucidant les qüestions judicials més controvertides, i en aquest moment quasi un 30% de places de jutge estan vacants.
Això suposa que en les dues sales del Suprem més afectades deixaran de dictar-se de moment més de 1.200 sentències amb tot el que això comporta de problemes personals, de litigis econòmics i d’indemnitzacions.
Com pot funcionar una economia sense garanties constitucionals, ni un mínim de dinamisme en les resolucions judicials?
Perquè, i aquesta és l’altra, ja fa tres setmanes que els lletrats de l’administració de justícia estan en vaga sense que la ministra, Pilar Llop, hagi dit aquesta boca és meva. La conseqüència és una paràlisi generalitzada dels jutjats.
Es calcula que la seva activitat ha caigut un 60% i que hi ha 350 milions d’euros no pendents de liquidar, sinó de lliurar a qui li correspon per aquesta paràlisi. Les conseqüències sobre persones i empreses són evidents. S’han suspès més de 110.000 vistes, que quan s’acabi la vaga s’hauran de reprogramar.
El problema és que l’agenda ja estava plena fins a l’any 2025. Per tant, la paràlisi de la justícia espanyola va des dels tribunals de primera instància fins al TS. Amb l’afegit de la politització radical i pèrdua de la legitimitat del TC.
Per últim, i pot ser la cirereta d’aquest gran pastís, la majoria del parlament ha recusat el ministre Grande-Marlaska. Un jutge acusat de mentir. El govern té un embolic monumental amb la justícia, en gran manera l’ha generat ell per la seva voluntat d’imposar les seves tesis sense matisos. La llàstima de tot plegat és que ho paguem nosaltres.
La paràlisi de la justícia espanyola va des dels tribunals de primera instància fins al TS Share on X
Loading ...
