Els governs d’Espanya i França mantindran a Barcelona una reunió solemne el 19 de gener per establir un acord de primer nivell entre els dos estats. Aquest fet és exhibit pel govern Sánchez, com s’encarrega de proclamar la premsa progovernamental, com la liquidació de l’independentisme, com una manifestació de la seva impotència que fa possible que Sánchez i un llarg llistat de ministres acudeixin a Barcelona per a un gran acte internacional sense témer cap problema de protestes ni de desordres. Com diu el president socialista “el procés ha acabat” i aquest acte ho vol certificar.
Un element teòricament central d’aquest acord és el projecte H2Med al qual Converses s’hi ha referit reiteradament, consistent en una canonada submarina d’entre 300 i 400 km de Barcelona a Marsella per transportar hidrogen produït a Espanya a aquella ciutat per ser distribuït a tota Europa i en particular a Alemanya. Des de Converses ja hem presentat en termes ben concrets les reserves sobre la viabilitat d’aquest projecte i també sobre la possibilitat que el que acabi passant, si és que es du a terme, és que sigui França qui exporti hidrogen a Espanya i no a la inversa, per les seves millors condicions per produir-lo.
Cal recordar que aquesta iniciativa va sorgir a conseqüència del fracàs d’una altra molt més racional, el MedCat, el gasoducte que des d’Arbúcies travessava la frontera i portava gas d’Espanya cap a França i Europa. Era una obra molt econòmica, senzilla i ràpida de dur a terme, però Macron la va vetar perquè no la consideraven “viable ni rendible”.
El gas existia, la distància a cobrir era curta i no oferia els problemes d’una obra d’enginyeria submarina. Però, el veto francès va comportar treure’s de la màniga un producte incert com és el tub per transportar un combustible que encara no existeix, l’hidrogen verd.
Al marge de les nostres consideracions crítiques, ara s’ha fet pública una declaració d’Hydrogen Science Coalition, que és un grup acadèmic internacional format per científics i enginyers independents que treballen per aportar un punt de vista basat en l’evidència científica al debat polític sobre l’hidrogen. És, per tant, una referència internacional obligada i el que diu sobre l’hidroducte H2Med és molt dur i el desqualifica totalment:
“Si es construís seria una despesa innecessària pagada amb diners públics que no alleugerirà l’actual crisis del gas i que, pel contrari, agreujarà encara més els costos per als consumidors de l’energia”. “França, Espanya i Portugal han d’evitar que l’H2Med es converteixi en un altre projecte fallit convertit en un actiu inútil pagat per als consumidors com el MedCat”.
I segueix la declaració, advertint que “l’ús de combustible a base d’hidrogen en lloc d’alternatives d’electrificació directe requereix entre i 2 i 14 vegades més quantitat d’electricitat“. Aquest és un aspecte al qual ja ens hem referit sempre en l’anàlisi de Converses. Fora d’uns usos taxats, té sentit utilitzar electricitat de fonts alternatives per produir hidrogen i traslladar-lo, perquè el balanç energètic és negatiu.
També afirma l’informe que la quantitat i la ubicació de la futura demanda contínua sent finalment incerta i que vincular la justificació de noves infraestructures a aquest gas és irresponsable.
De fet, Ines Bouacida, investigadora de clima i energia de l’Institut pel Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals assenyala: “que encara no se sap si el projecte continuarà endavant. Tot dependrà de les avaluacions i la fiabilitat tècnica i financera”.
En definitiva, el menys que es pot dir de H2Med és que és una hipòtesi i que l’aposta per exportar hidrogen d’Espanya no té una base tècnica i científica.
Malgrat tot, Sánchez en fa bandera i es reunirà el 19 a Barcelona per celebrar-ho. Teatre, pur teatre.