Qui dona suport a Colau i per què?

Les perspectives electorals de Colau no són gens bones, però ella i els Comuns continuen confiant en dos fets: una baixa participació electoral i el bloc que disciplinadament la segueix i que ha conreat al llarg del seu mandat.

D’una banda, hi ha un nucli dur que irradia en un entorn ampli de persones i interessos, que està configurat entorn de l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogaters, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Enginyers sense Fronteres, Aigua és Vida, Irídia i una sèrie d’associacions d’aquesta mena, que pràcticament totes elles es concentren en el número 43 del carrer Casp de Barcelona, on radiquen empreses d’aquest col·lectiu, associacions i fundacions.

Aquest entramat actua i disposa d’importants recursos via les grans subvencions que li aporta l’Ajuntament. Cal recordar en aquest sentit que aquesta història, si bé a una escala molt menor, ja va començar en l’època de l’alcalde Trias perquè ja subvencionava a DESC i van ser aquests recursos els que van permetre l’alliberament de la mateixa Ada Colau i d’altres membres del seu equip. Però, aquella subvenció s’ha multiplicat per molt. Per exemple, el 2017 ja va superar 1,8 milions d’euros i el 2021 ha arribat a 3,4 milions.

És evident que amb aquestes xifres es pot crear una estructura organitzativa i electoral de dimensions molt notables. De fet, els Comuns són bàsicament això, etiquetes d’empreses i associacions que viuen de les rendes públiques. Al final tanta subvenció ha tingut conseqüències, perquè l’Audiència Provincial va ordenar al jutge que s’havia fet càrrec de les denúncies sobre possibles irregularitats i que havia arxivat el cas, a reprendre’l. Concretament, l’auto de l’audiència diu que si “el que es subvenciona és l’única activitat que dur a terme l’entitat subvencionada, i que a més el muntant econòmic de la subvenció representa un important percentatge del cost de la seva estructura, ens trobaríem que s’està finançant aquesta estructura, i d’aquesta manera la seva naturalesa jurídica no seria la pròpia de la subvenció, sinó la contractual, que té una altra regulació”. En tot cas cal mantenir la presumpció d’innocència sobre Ada Colau i només assenyalar que la sospita judicial existeix i que les espases estan en alt.

El passat mes de novembre Barcelona en Comú, el PSC i ERC van evitar que la Comissió de la Presidència aprovés realitzar una auditoria sobre les subvencions atorgades directament des del 2015, que hauria servit per aclarir moltes coses.

Però no és només el nucli dur el que compta com a força electoral, sinó que el seu suport té altres components, com per exemple la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, ben engreixada, l’associació Eixample respira, alguns dels grups més militants de la bicicleta i el gruix que s’arreplega darrere la bandera del que ells anomenen ecofeminisme. Aquesta bandera ha tingut fins ara realitzacions molt modestes, les més importants són les de creació d’horts urbans aprofitant minúsculs retalls de sòl urbà. L’única excepció és la del barri del Clot, que preveu crear un espai de 2.500 m² destinat a aquesta finalitat.

Tot plegat, però, és més pintoresc que transformador de la ciutat. Serveix per convèncer als convençuts i donar il·lusió, que no és poc, a alguns jubilats que poden dedicar estones a aquests horts.

Però, la gran transformació de la ciutat ja sabem que la propicia per mitjà de l’urbanisme tàctic i sobretot de les superilles i en concret la superilla de l’Eixample i els eixos verds. Si bé aquesta opció cada vegada enregistra una mobilització més contrària perquè van penetrant a la població les conseqüències adverses de què representa i per què. Ja es veu en què consisteix aquest urbanisme tàctic, com per exemple la reconversió de 14 xamfrans dedicats teòricament a espais de repòs amb terres pintats, quatre plantes i algun banc que, en realitat en la majoria de casos, s’ha convertit en niu de brutícia i alhora en dificultat per a la càrrega i descarrega en suprimir aquests punts estratègics quan, precisament, és més abundosa la distribució de mercaderies en el si de la ciutat a causa del creixement de les compres per internet.

Junt amb l’ecofeminisme, que també preconitza el disseny d’una nova masculinitat i l’aplicació en tots els àmbits de la ideologia de gènere, l’altre grup social que Colau ha treballat a fons i que espera que li doni rendiment electoral és el dels col·lectius militants LGBTIT. És clar que aquest grup, molt militant i molt menys subvencionat, té l’inconvenient que mou un gruix de població reduït.

De fet, aquesta és la característica de tots els vectors electorals de Colau: agafats un a un són col·lectius petits. Tots sumats signifiquen garantir un determinat volum de vots, però insuficients per assolir l’alcaldia si no es produeix una participació superior a la de les últimes eleccions. I aquí està el punt crucial, que hi hagi una mobilització ciutadana no extraordinària, però sí normal.

 Loading ...