Colau pitja l’accelerador per embussar els carrers de Barcelona. Ara ho farà amb els carrers Aribau i Muntaner que perdran un carril de circulació per poder aparcar motos i deixar espai per a la càrrega i descàrrega. A més, es donarà una mica més d’amplada al carril bus i es faran més estrets els dos carrils per als automòbils. O sigui que no només hi haurà una reducció del seu nombre, sinó que a més seran més estrets.
El col·lapse està assegurat i el risc d’accidents amb l’addició de les motos intentant passar per davant dels cotxes, assegurats.
No hi ha cap justificació racional per adoptar aquesta mesura, que a més des del punt de vista ambiental és nefasta perquè es reduirà la velocitat, ja de per si molt lenta, durant el desplaçament dels vehicles en hora punta. Augmentarà la congestió i, per tant, l’emissió de gasos a l’atmosfera. I aquests són dos carrers vitals per a l’eix vertical de la ciutat.
Recordem a més que en aquest sentit s’estan operant les obres a Via Laietana, que provoquen ara el col·lapse circulatori que es mantindrà quan entrin en funcionament i per arribar a la Barceloneta i al Port s’hagi de fer pel Paral·lel o pel Passeig de Sant Joan.
A aquests estrangulaments de l’àrea central se li afegeixen els que es va fer fa temps al carrer Aragó amb nefastos resultats. Les obres al carrer Consell de Cent, inici de la superilla de Barcelona, constitueixen un altre problema per als eixos horitzontals de la ciutat, i tot plegat s’embolica encara més amb les obres del col·lector per fer possible el tramvia de l’extrem Besòs de Diagonal que, a més, incideixen sobre una part de l’Eixample dret.
Mai Barcelona havia viscut un desordre tan gran en la circulació i uns embotellaments tan importants, malgrat que el nombre de desplaçaments en vehicles privats ni molt menys ha crescut, sense que això signifiqui un transvasament al sistema públic, i que ho reculli el minso nombre de desplaçaments que es fan en bicicleta i patinet, donat que la seva procedència fonamental són les persones que abans circulaven a peu o en transport públic.
En tot això hi ha un indici, per tant, de dissuasió d’entrar a la ciutat per part del seu hinterline, que si es consolida i augmenta significarà un factor de declivi de Barcelona pel que fa a la seva activitat com a centre empresarial i de serveis, perquè la gent de l’Àrea Metropolitana preferirà altres alternatives donada la dificultat d’accedir i circular per dins la ciutat. Serà un cop demolidor que quedarà completat si es du a terme la superilla de l’Eixample.
Alhora que fan aquestes obres altres vials importants de la ciutat estan absolutament abandonats. És el cas del Paral·lel, que està sotmès a un procés de degradació en molts dels seus punts sense que hi hagi cap plantejament per part del govern municipal. És el cas també de l’emblemàtica Ronda Sant Antoni en el tram on hi havia la instal·lació provisional del mercat del mateix nom, quan aquest estava en obres, i que compren l’espai que delimita el carrer Urgell fins a l’inici del carrer Casanova.
Per si no fos prou, i perquè és escandalós entrar a les eleccions sense haver mogut una sola pedra, s’han iniciat tímidament les obres a La Rambla, sense que estigui clar que la solució que diu que s’aplicarà serveixi per recuperar aquest passeig emblemàtic de Barcelona. Però és que a més resulta estrany que aquesta acció es programi amb una durada de 7,5 anys com si fos l’obra de la Seu i s’haguessin de resoldre greus problemes d’enginyeria.
Tot plegat fa creure que el que ha intentat evitar Colau és que li retraguessin en el període electoral que portava 2.500 dies de retard sobre l’inici previst. Ara, almenys, tindrà l’excusa que haurà començat, però la realitat és que La Rambla continuarà el seu procés de degradació.
I tot això fent el recompte només de l’espai central de Barcelona perquè de problemes a la resta del terme municipal de caràcter viari n’hi ha i d’importants. Si assenyalem aquests és perquè el seu efecte, precisament per tractar-se de l’àrea central, és multiplicador en sentit negatiu i té conseqüències més enllà de la ciutat.
Loading ...
