Important discurs de Scholz, canceller alemany, sobre el futur d’Europa

Hi ha diferents propostes sobre el futur d’Europa plantejades recentment pel president francès Macron (comunitat política europea, autonomia estratègica, Europa de diferents velocitats), i per dos excaps de govern italià, Mario Draghi (federalització) i Enrico Letta (confederació), a més de les recollides per la Conferència sobre el Futur d’Europa, convocada per les tres institucions clau de la UE -Comissió, Consell i Parlament-, les conclusions finals de les quals seran presentades aquesta tardor. Tot plegat podria conduir a la convocatòria d’una Convenció i una reforma posterior dels tractats de la UE.

L’actual canceller alemany, Olaf Scholz, s’ha volgut afegir a la llista de dirigents europeus que han proposat vies de reforma concretes per a la UE a l’hora d’afrontar el repte de la invasió d’Ucraïna per part de Putin i de la resta de crisis que s’han abatut sobre Europa a partir del 2005 (fracàs del tractat constitucional, Gran Recessió, crisi de l’euro, annexió russa de Crimea, crisi dels refugiats, Brexit, Trump, pandèmia, invasió russa d’Ucraïna). Un altre cop, sota l’estrèpit d’una guerra a sòl europeu, s’agiten idees sobre el futur d’Europa que haurien d’anar prenent forma properament.

Scholz ha pronunciat, el 29 d’agost passat, un discurs important sobre el futur d’Europa. Important tant pel marc en què s’ha produït com pel contingut. El marc polític ha estat la presidència semestral txeca actual de la UE, mentre que el marc físic d’acollida ha estat la venerable Universitat Carolina de Praga.

Conclosa la presidència semestral francesa, Scholz, que fa vuit mesos que és al poder, va anar a Praga amb la intenció d’influir en l’agenda de la presidència txeca i de respondre a les crítiques que acusen Alemanya d’anar sovint sola o de no ser força propositiva a nivell europeu proporcional al seu pes econòmic i polític.

Scholz ha pretès aclarir a Praga el que va voler dir amb el seu eslògan Zeitenwende (canvi d’època)

Scholz ha pretès aclarir a Praga el que va voler dir amb el seu eslògan Zeitenwende (canvi d’època), concepte protagonista del seu discurs pronunciat el 27 de febrer passat al Bundesrat (parlament alemany), tres dies després de la invasió russa d’Ucraïna. En aquell discurs que s’ha fet famós, Scholz va desgranar una sèrie de mesures immediates de gran abast a prendre per part d’Alemanya davant l’agressió russa, com les següents: desestimar l’ús del gasoducte Nord Sream 2 que uneix directament Rússia amb Alemanya a través del mar Bàltic; aprovar un fons militar per un import de cent mil milions d’euros; augment de fins al dos per cent del pressupost alemany de defensa; enviament immediat d’armes a Ucraïna; construcció  immediata de dos ports per rebre gas liquat dels Estats Units i altres orígens; supressió de les sacrosantes mesures d’equilibri pressupostari nacional.

Aquell discurs de Scholz es pot considerar “històric”: posava punt final a un cert “model alemany”, a tota una època econòmica “merkeliana”, molt reeixida, basada en la importació d’energia barata de Rússia, exportació massiva de la indústria alemanya a mercats internacionals, especialment la Xina, i despesa militar baixa. Els comentaristes van considerar que el discurs suposava “el canvi més gran de la política alemanya des de la reunificació”(1990). Scholz feia seves les paraules del president francès, Macron, quan deia que “Europa necessita urgentment arribar a la seva autonomia estratègica” i també les de l’Alt Representant per a assumptes exteriors i seguretat de la UE, Josep Borrell, quan parlava que “la invasió de Ucraïna havia provocat el naixement de l’Europa geopolítica“ i que la UE “havia d’acostumar-se a emprar el llenguatge del poder”.

Mentre que el discurs del 27 de febrer a Berlín va ser, sobretot, una resposta a l’emergència provocada per la invasió russa d’Ucraïna, el discurs del 29 d’agost a Praga ha pretès ser una al·locució que proposa, discuteix i afirma tot un conjunt de reformes europees.

En el primer discurs, Scholz va fer una crida a fer tot el possible “per la cohesió de la UE“. Al segon ha estat més específic. Ha volgut explicar la seva concepció d’Europa com a resposta a l’imperialisme autocràtic de Putin, alhora que ha expressat les prioritats que haurien d’abordar els caps d’Estat i de Govern de la UE (Consell Europeu) quan es reuneixin a finals d’octubre.

La Universitat Carolina (Universitas Carolina) va ser fundada el 1348 a Praga (Bohèmia). És la universitat més antiga i una de les universitats més prestigioses de l’Europa Central i l’Est. És la primera universitat de l’Europa Central (Mitteleuropa), fundada per Carles IV, Emperador Romà Germànic i Rei de Bohèmia, així com la primera universitat fundada a l’antic imperi alemany. Scholz ha aprofitat l’oportunitat per fer abundants referències a la prestigiosa història de la capital txeca, citant des de l’Emperador Carles IV Tomàs Masaryck, passant per Kafka i Kundera. El canceller ha recordat el lloc central de Praga i de la seva universitat en la història política, cultural i intel·lectual del continent, alhora que ha assegurat el ple suport a la República Txeca i al seu primer ministre, Petr Fiala, durant la seva presidència de la UE .

El marc escollit per al discurs de Praga ha estat idoni i el seu contingut substancial.

Recorda el pronunciat pel llavors nou president francès, Macron, en el marc de la Universitat parisenca de la Sorbona el setembre del 2017. Scholz ha volgut ser fins i tot una mica grandiloqüent, estil Macron, en obrir la seva intervenció amb aquestes paraules: “És un gran honor per a mi ser aquí, en aquest indret històric, en presència del fundador d’aquesta venerable institució, per parlar-los del futur. El nostre futur, que crec que es pot resumir, en una paraula: Europa. Probablement, no hi ha millor lloc per fer-ho que aquí, a la ciutat de Praga, en aquesta universitat, amb gairebé 700 anys d’història”.

El discurs de Praga ha tingut la virtut d’ordenar i aclarir la proposta sistèmica de Berlín per a la UE. Les principals propostes concretes han estat les següents.

En primer lloc, ha parlat d’ampliació. S’ha mostrat a favor de l’entrada a la UE d’Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Albània i cinc països dels Balcans occidentals, restes de l’antiga Iugoslàvia. “El seu accés a la UE està en sintonia amb els nostres interessos”. Scholz imagina la UE com “un bloc de 30 a 36 membres”. Recolza la proposta de Macron de crear una “comunitat política europea”, que hauria de permetre un intercanvi més estret amb socis encara no membres de la UE, però no està d’acord amb Macron en la proposta d’una Europa “de diferents velocitats”. Alemanya vol ampliar i avançar tots alhora. Ni una paraula sobre Turquia, l’etern candidat a l’adhesió, actualment molt ocupat a fer mèrits com a negociador de la pau entre Kíev i Moscou.

La segona proposta concreta va íntimament lligada a la primera. Scholz pensa que cada nova adhesió fa més difícil la presa de decisions a la UE. Veu l’actual normativa de votacions com una relíquia del passat, especialment el dret de veto, que sovint bloqueja les qüestions de política exterior. Va utilitzar a Praga l’adjectiu “kafkià” per descriure la manca de sentit de l’exigència d’unanimitat en una Europa cada cop més àmplia i va assenyalar: “entenc les preocupacions d’alguns països, especialment dels més petits (com és el cas de la República txeca), però qualsevol altra cosa seria una traïció a la idea fundacional europea“. Les àrees de decisió per unanimitat s’han d’anar reduint i ampliant les de majoria, en política exterior i també en altres àmbits com ara la fiscalitat.

La tercera proposta fa referència a la necessitat d’una “sobirania europea”, una “sobirania estratègica”, una altra vegada en clara coincidència amb Macron i amb la Comissió Europea. Com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, aposta per un esforç significativament més gran en política de defensa comuna de la UE. Això requereix “una veritable caserna general de la UE a mitjà termini” i una força de reacció ràpida a partir del 2025 (el programa actual de la UE anomenat “Brúixola Estratègica” -Strategic Compass- ja la persegueix). Scholz va confirmar que Alemanya vol proporcionar el “nucli” de la unitat planificada amb uns 5.000 soldats al principi. Pel que fa als recursos de la indústria, “Europa ha de lluitar per tornar al cim“. En concret, ha advocat per una “Estratègia Made in Europe 2030”. Proposa el desenvolupament conjunt a la UE d’un sistema de defensa aèria, un projecte d’ambició indubtable en termes militars. A l’al·locució de Scholz s’aprecia la creixent consciència alemanya de la perillositat no només de la dependència energètica de Rússia, sinó també de la comercial de la Xina.

Scholz ha apuntat a la necessitat de fer pinya i cosir les bretxes obertes a la UE. Ha assenyalat, en particular, reformes necessàries en migració i fiscalitat (els països del Sud, inclosa França, es mostren reticents sobre reformes a l’àrea fiscal).

D’altra banda, el canceller ha manifestat un propòsit ferm de lluita contra les derives iliberals dins de la UE i ha proposat l’ampliació de la capacitat de la Comissió Europea d’activar procediments d’infracció en aquesta àrea.

sembla convençut que el repte de la integració europea ha canviat

Amb el seu discurs, Scholz ha demostrat estar convençut que Europa només es construeix realment en resposta a successives crisis, per la qual cosa reprèn la fórmula de la Declaració de Robert Schuman del 1950 sobre “la solidaritat de fet”. També sembla convençut que el repte de la integració europea ha canviat: si al principi pretenia garantir la pau i la prosperitat, després també la justícia i la llibertat, ara la Unió també s’ha de defensar de les amenaces exteriors.

El discurs de Scholz a Praga ha servit per posar de manifest el moment que viu Alemanya, que evidencia la seva metamorfosi o Zeitenwende (“canvi d’època”). Es fa evident amb el gir després de dècades de reluctància en qüestions de defensa, la superació de certa actitud contemporitzadora amb el primer ministre hongarès, Viktor Orban, que tenia la CDU, el reconeixement dels riscos de la fortíssima imbricació comercial amb la Xina o els elements de continuïtat en política fiscal que continua sent rígida.

“Quan, si no és ara –mentre Rússia intenta desplaçar la línia que separa la llibertat de l’autocràcia– posarem les pedres angulars d’una unió ampliada de llibertat, seguretat i democràcia? Qui, si no nosaltres, pot protegir i defensar els valors d’Europa?”, ha dit el canceller al final del discurs. Són frases escrites en una placa de record a Praga als estudiants que van activar la Revolució de Vellut el 1989. “Com llavors, és aquesta una hora fosca que requereix acció davant del desafiament autoritari”.

Scholz ha donat a Macron la resposta que li va negar Merkel. Ho ha fet des de Praga per reposicionar-se a Europa de l’est. Ha parafrasejat l’historiador Karl Schögel, que fa dècades que reivindica que Alemanya trenqui la seva obsessió per Rússia i miri Europa central (Mitteleuropa) i de l’est en tota la seva diversitat.

La invasió d’Ucraïna ha fet saltar el Grup de Visegrad (format per Polònia, Hongria, Txèquia i Eslovàquia) i Scholz intenta agafar els fragments per al seu propi lideratge, assumint la proposta d’un “mercat europeu de l’energia”, però marcant una línia vermella per a un concepte que no accepta, el de “democràcia iliberal“.

Scholz ha formulat propostes de reforma que es poden considerar realistes i assolibles. 

Scholz ha formulat propostes de reforma que es poden considerar realistes i assolibles. No s’ha referit a la proposta maximalista que figura al programa polític del seu govern de coalició (socialdemòcrates, verds i liberals): la creació d’una unitat política federal a Europa, tal com pretenien des d’un principi els pares fundadors del projecte d’integració europeu. Les propostes que Scholz acaba de formular a Praga contribuiran, sens dubte, a marcar el futur immediat de la UE.