L’objectiu és fer present com de necessari és assumir i assolir per part de la societat, les institucions i els partits polítics uns objectius concrets que permetin transformar Catalunya en el màxim i millor sentit del mot.
Els 107 objectius han estat fruit de reflexió i debat en el sí de Converses, però no tenen cap pretensió dogmàtica. Considerem que són bons, però ni inamovibles o inmillorables.
Per aquesta raó et cridem a fer arribar el teu punt de vista, a participar en aquest debat gradual i a distància, i que un cop finalitzat tindrà un resultat més concret en la trobada i conversa de tothom que hi hagi participat, amb la finalitat de disposar d’un projecte per a Catalunya suprapartidista i resultant de la més àmplia participació que pugui presentar qualsevol altre projecte.
Si estàs interessat en participar en el debat o formular observacions escriu a:
admin@concatconverses.cat
OBJECTIU 18: ACCIÓ POLÍTICA
102. Utilitzar tot el pes de la força política de Catalunya en relació amb el govern espanyol de torn i la capacitat legal d’iniciativa del Parlament de Catalunya en relació amb el Congrés dels Diputats i els senadors catalans al Senat, per establir aliances i emprendre iniciatives en el marc de l’estat favorables al bé comú i a les necessitats de Catalunya.
103. Una primera i urgent fita és la revisió de l’actual, obsolet i injust sistema de fiançament autonòmic, que hauria d’haver estat efectuada ja el 2014 i encara no té data prevista.
104. L’independentisme ha tingut conseqüències molt negatives per a la vida política, social i econòmica de Catalunya, i s’ha convertit més en un mode de vida per als polítics que lideren aquesta opció, que en un objectiu real. A més, el Procés ha accentuat el corriment artificial a l’esquerra de l’espectre polític català, produint així un cas insòlit a Europa: la representació del centredreta català al Parlament de Catalunya és inexistent, i molt reduïda la del conjunt representat per partits d’abast espanyol. Totes les crisis acumulades són responsabilitats dels partits que en un àmbit o altre combinen el govern d’instàncies importants a Catalunya amb Espanya, Socialistes, Comuns, ERC i JxCat. És un objectiu posar fi a aquesta anomalia que impedeix una alternança real.
105. Recuperar el paper i la iniciativa perduda en el marc de la política i les institucions europees, i revitalitzar la política mediterrània.
106. Catalunya, no només ha vingut rebent menys inversió que Madrid en els Pressupostos de l’Estat, sinó que a més ha estat executada en menor mesura. Qualsevol dels indicadors que s’utilitzin, inversions liquidades per l’estat, percentatge d’inversió sobre el total, inversió d’euros per habitant, inversió total sobre el PIB, ho assenyalen. Cal una forta ofensiva política per resoldre aquest mal crònic de Catalunya, i un sistema de control de la inversió i gestió compartit amb el Govern espanyol.
107. Reducció per llei del nombre de persones que ocupen càrrecs de confiança a la Generalitat, i revisió dels seus nivells salarials, atès que n’hi ha 4.000 d’entre ells que cobren més que el mateix president. Aquesta reducció pot ser una mesura adequada o no, en funció de la responsabilitat i competència del lloc de treball. Una forma de regular-ho serà que ningú podrà ocupar un càrrec de confiança amb un salari que resulti més d’un 15% superior al qual percebia aquesta persona en la seva activitat prèvia.
