Llegir amb una certa atenció i criteri propi El País és un excel·lent exercici per observar quines són les narratives del poder, perquè aquest mitjà n’és un fidel i interessat reflex.
El País, que és un ferm defensor de la transició energètica, defensa a capa i espasa, editorial inclosa del 23 d’agost, la connexió del MidCat, que uniria la xarxa gasista espanyola a la francesa en la frontera amb Catalunya, per així poder connectar-la amb Alemanya. Sobre aquesta iniciativa, que en el seu moment el mateix Govern espanyol i francès van rebutjar, sorgeixen una sèrie de crítiques que ara assumeix França, que de moment rebutja el projecte.
La primera qüestió és de cost. Perquè, si bé la connexió del tram que manca des de Catalunya fins a territori francès és relativament curt, després les obres que s’han de dur a terme perquè aquest gas arribi a Alemanya i les millores que s’han d’introduir, tenen un cost important. Però segurament l’objecció de més pes és la que assenyala la contradicció d’aquesta iniciativa amb el projecte de transformació de la nostra base energètica. Es tracta de forçar una gran inversió, utilitzant un recurs, el gas natural, que no és sostenible i l’efecte del qual no resoldria res aquest hivern ni el següent, com molt aviat. El plantejament espanyol que en un futur, amb les adaptacions degudes, serviria per transvasar hidrogen verd és posada en qüestió, primer perquè aquesta tecnologia no està disponible a preus competitius, i segon perquè l’adequació que cal fer representa un altre cost addicional important.
Queda una ultima consideració: el gas que pot transportar ni de lluny cobreix les necessitats del tall que pot significar el gas rus. En tot cas i això és el que addueix França, més que una estructura fixa i costosa, per abordar la urgència actual, resulten millors els vaixells desgasificadors, com ja s’està fent en ports clau d’Europa.
El que vull assenyalar no és tant un estar a favor o contra de la iniciativa, sinó el tancament de files ideològic que qualsevol decisió del Govern Sánchez genera en mitjans d’opinió com El País, entre d’altres, quan la seva responsabilitat social com a diari seria indagar precisament els pros i els contres, i posar-los a la disposició dels ciutadans perquè aquests formin el seu propi criteri. Però els mitjans de comunicació ja no volen ciutadans, volen hooligans com a lectors.
Loading ...
