Un diari, El Mundo, titulava a tota plana aquest dilluns 18 de juliol “Sánchez aconsegueix que un Tribunal Constitucional afí resolgui la llei Celaá, l’avortament i l’eutanàsia”. És prou espectacular perquè assenyala la instrumentalització política de la justícia, però no és del tot exacte perquè encara cal veure si l’última maniobra de Sánchez prospera o no.
Aquesta maniobra, consisteix a modificar parcialment una anterior i recent llei del govern espanyol que impedeix al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fer els nomenaments a càrrecs que els hi corresponen fins que no es renovi. Ha estat un instrument concebut per pressionar i obtenir la renovació d’aquest organisme a la qual el PP oposa serioses dificultats sobretot en la presència de persones procedents del camp d’UP. Aquest enginy jurídic va ser, però, un tret al peu perquè també impedeix nomenar per part del CGPJ els jutges del Suprem que ara li corresponen i que de fer-ho desequilibraria l’actual correlació de forces per decantar-lo clarament a favor de membres favorables a les tesis governamentals.
Sánchez ha fet, aleshores, una nova llei que esmena parcialment l’anterior. Continua impedient tot nomenament excepte el del TC. El pasteleig és difícilment presentable i constitueix una manipulació descarada de la capacitat de l’executiu per condicionar el teòric tercer poder, el de la justícia.
Ho fa sobretot perquè el TC no pot esperar més, fa 12 anys!, per resoldre el recurs sobre la llei de l’avortament en vigor, però també perquè hi ha recursos presentats sobre l’eutanàsia i la llei d’ensenyament que són peces fonamentals de l’actual règim polític i el redisseny ideològic de la societat.
Aquesta manipulació descarada de la llei és contrària a les normes que regeixen a la UE, però aquesta pel que fa a la Comissió és bastant estràbica i mira amb molta atenció el que fan els països de l’est i amb molt poc als avatars de la justícia (també de la immigració) en els països occidentals. Els mateixos que critiquen a Trump perquè en les seves facultats presidencials i sense distorsionar cap antecedent ni norma jurídica, va acabar anomenant successivament tres membres del Tribunal Suprem dels EUA, senzillament perquè la llei de vida li va ser favorable i van anar morint en el seu mandat o quedant impossibilitats els tres jutges precedents, accepten si no és que aplaudeixen, el retorçaments de Sánchez per condicionar el poder judicial. És una mostra més de la degradació de la vida política del país, on el que és just depèn només que sigui dels meus o dels altres.
Amb tot això hi ha una forta fractura de l’estat de dret, basat en l’equilibri de poder que a Espanya està absolutament decantat a favor de l’executiu, perquè el Parlament alhora de la veritat i pel sistema electoral que regeix, és un simple apèndix de la voluntat del que mana. Per la banda del poder judicial està clar que de sempre el PSOE ha intentat que no existís tal independència. El que ara fa Sánchez és rambrar el clau anant molt més enllà del que és una tendència. L’estat de dret es fonamenta en els equilibris entre els tres poders. També en què les mesures que s’adoptin no siguin arbitràries, és a dir que estiguin racionalment justificades, i també que els procediments es respectin. Tots aquests aspectes són sistemàticament vulnerats per l’actual govern, com ho és un altre principi fonamental de la democràcia que és la consideració i respectes a les posicions minoritàries. Una democràcia no és només votar i el que diu la majoria va a missa, perquè això es genera amb facilitat en una mena d’imposició de la majoria. Tots els aspectes detallats (equilibris entre poders, lleis no arbitraries, respecte a les minories), són absolutament necessaris. En aquest sentit, cal recordar que la constitució tal com està redactada tenia com a objectiu que realment existís un poder judicial independent del polític. I per aquesta raó s’elegien 12 dels 5 membres del CGPJ per part dels propis membres de la carrera judicial. Però ja el primer govern socialista va aprovar una reforma que concedia als representants del Parlament elegir-ne la totalitat. Era un poder subsidiari del poder polític parlamentari, que com hem dit i en el nostre cas, és al mateix temps un apèndix del poder governamental.
La UE va declarar en el seu últim informe sobre “l’estat del dret del 2021″ que calia establir un sistema en el qual el jutges del consell fossin escollits pels propis jutges”, però això naturalment no només no és compleix, sinó que ara Sánchez encara ho retorça més.
Mentrestant la Comissió Europea en aquest cas calla.
Loading ...
