Com a mínim cinc altres “pandèmies” estan afectant la nostra salut i perspectives de qualitat i esperança de vida.
La primera d’elles és el reiterat efecte, ara ja en la 7a onada, de la covid en l’atenció sanitària a totes les altres patologies. Si a aquest fet s’hi afegeix el període estival de vacances, el resultat és un empitjorament de l’atenció mèdica per als malalts que necessiten cures continuades; malalties cardiovasculars, càncers, diferents tipus de dolor, i un llarg etcètera.
La segona, la verola del mico que continua creixent malgrat la seva dificultat de contagi. El 23 de maig hi havia a tota Espanya 36 casos, a 4 de juliol n’hi ha 1.256. En poc més d’un mes, la multiplicació ha estat fulgurant en una malaltia contagiosa que necessita un contacte estret entre les persones perquè arribi a produir-se el contagi i que, per tant, té poc a veure amb la transmissió aèria que es produeix amb la covid. La corba de creixement va ser ascendent, però moderada fins al 13 de juny que va arribar a 259 casos. A partir d’aquí la corba de casos es va disparar fins a assolir un pendent extraordinari pràcticament 45°. A principis de juliol sembla que el creixement s’ha alentit, però cal veure què passa amb les celebracions del dia de l’Orgull LGBTI, perquè la raó fonamental que la verola del mico s’hagi estès amb aquesta velocitat a Espanya és degut al fet que els principals focus de contagi s’han produït en les comunitats d’homes que tenen sexe amb altres homes. Aquest fet facilita la transmissió i a més dificulta el seguiment perquè la promiscuïtat en les relacions fa difícil la posterior identificació dels contactes. Les festes de l’Orgull gai, especialment a Barcelona i sobretot a Madrid, podrien representar un augment del nombre de casos. El més problemàtic de tot és que aquests ja s’han estès a altres àmbits, i ja hi ha dones i nens contagiats. I aquest és un clar indici que aquesta malaltia contagiosa continua prosperant. És un exemple clar i no pas únic de com el modus de vida és generador de determinats costos socials.
La tercera, les superbactèries. A Espanya, i Catalunya no és una excepció, els bacteris resistents als antibiòtics s’han convertit ja en una veritable pandèmia i constitueixen un problema molt greu. El 2019 es calcula que van causar 30.000 morts i de continuar així s’avalua que d’aquí a 30 anys seran la primera causa de mort. Els científics la qualifiquen ja de “pandèmia silenciosa”. També en aquest, com en els altres casos (covid, verola del mico), el que es produeix és un augment dels costos generats per aquest tipus d’agressió bacteriana perquè cada pacient que ha de ser tractat té un cost d’uns 30.000 euros. El problema de fons radica en el fet que no existeixen encara antibiòtics de nova generació que els hi facin front i les grans farmacèutiques tenen un interès més que relatiu perquè no veuen clara la rendibilitat econòmica.
La quarta, el problema del consum excessiu d’alcohol. Aquesta és una altra malaltia que s’està estenent i que té la característica que afecta en gran manera a la gent més jove. De les urgències hospitalàries per consum de drogues el 2021, 18.338 casos, el 50% van estar relacionades amb l’alcohol amb un fet cridaner: aquestes urgències hospitalàries per consum excessiu corresponien entre els 12 a 17 anys tenia com a grup predominant les dones per sobre dels homes, amb una proporció que oscil·lava entre el 60 i el 51%. Com més jove, més predomini de dones. Contrasten aquestes dades amb les de la població més gran de 18 anys en la qual el 70% dels casos corresponen a homes. Hi ha aquí un problema educatiu que seria necessari revisar a fons. També el fet que com més baix és el nivell socioeconòmic, més taxa d’addiccions en general, i a l’alcohol en particular, es produeix. A Catalunya hi ha un ingrés diari de 27 urgències hospitalàries a causa de la beguda.
La cinquena, la depressió. Aquesta és una altra “pandèmia” que s’estén sense aturador i que també cada vegada afecta gent més jove. Alguna cosa està mal encaixada a la nostra cultura quan addiccions, depressions i suïcidis creixen entre els joves i adolescents. Més quan aquests encara no estan sotmesos a una de les principals causes de depressió: l’estrès laboral, que es considera que afecta el 20% del total dels casos. Està clar que la forma com funciona la societat i el modus de vida podria reduir les patologies mentals, però a hores d’ara la dinàmica funciona en sentit contrari.
Loading ...
