De la mateixa manera que els éssers humans com a espècie es configuren en dones i homes, també per la mateixa raó natural són omnívors i, per tant, mengen proteïna animal, majoritàriament carn. Aquest fet fa que noves dietes generades per la cultura actual siguin perillosament desequilibrades i que necessitin correcció de suplements si no volen ocasionar problemes greus a l’organisme.
És el cas dels vegans que fan una ingesta radicalment vegetal. El problema rau en que aquesta dieta produeix un dèficit de vitamina B12 imprescindible pel funcionament normal del cervell, el sistema nerviós, la síntesi de l’ADN i la formació de glòbuls vermells que alimenten l’oxigen a l’organisme. Però resulta que la vitamina B12 es troba només en aliments proteínics d’origen animal. En realitat, aquesta vitamina és produïda per microorganismes que són ingerits pels animals. Els vegetals ni les necessiten ni les incorporen, excepte casos excepcionals. Per tant, si no mengem aliments d’origen animal, el dèficit en B12 està assegurat. Els símptomes són clars: descoordinació motora i sensorial, sensació d’adormiment i formigueig de mans i peus, problemes d’equilibri, depressió, confusió, problemes de memòria, úlceres a la boca o a la llengua, i en els infants la carència afecta al seu creixement.
La font principal de B12 són els menuts, fetges, ronyons, cervells, rovell d’ou, les cloïsses, les sardines, el salmó i la carn. El formatge, llet de vaca i determinats peixos com el bacallà, el lluç i la tonyina. Si hom menja carn, pren làctics i peix, tindrà vitamina B12, si no tindrà problemes que poden generar una malaltia anomenada anèmia megaloblàstica provocada pel dèficit de glòbuls vermells.
Es publiquen moltes idees per suplir, des de l’àmbit vegà, aquesta vitamina, però la veritat és que la immensa majoria d’elles no estan verificades per la ciència. Formen part més aviat de creences. En alguns casos en què sí que és més evident, com un te negre fermentat d’origen japonès, la matxa, la seva quantitat és molt limitada. Però en altres casos, com l’ús de l’espirulina o una altra alga, chlorella, no s’ha provat que tinguin efectivitat. En realitat l’única mesura útil són els suplements de vitamina B12 que es comercialitzen.
La conclusió de tot plegat és que evidentment l’ésser humà de manera natural no té com a dieta el veganisme perquè necessita ingerir productes d’origen animal. No és en aquest sentit “ecologia” ni retornar a una cultura natural. És tot el contrari, una construcció cultural amb dosis de risc del nostre temps.