La celebració de l’any de govern Aragonès ha passat sense pena ni glòria. Els mitjans de comunicació li han dedicat una atenció més aviat escadussera i la celebració per part del Palau ha estat molt discreta, cosa que assenyala un bon criteri, perquè Aragonès no pot presentar un bon balanç d’aquesta primera ocasió històrica en la qual ocupa la presidència de la Generalitat un membre d’ERC després de la Guerra Civil.
Però aquest fet històric no ha vingut acompanyat de cap mena de revulsiu ni de novetat positiva. És més, la celebració es veu commocionada per la rectificació del Tribunal Suprem assumint ara que revisarà els indults del procés. Una decisió presa per tres vots a favor i dos de contraris.
El fet ha estat ocasionat per la substitució reglamentària de la magistrada Ángeles Huet per Inés Huerta que ha decantat la balança a favor de l’estimació dels recursos. Aquest fet resulta una llosa més dins les moltes que van acabar aixafant tota l’estratègia republicana que predica l’entesa amb el govern Sánchez a canvi de progressar en la via de l’autodeterminació.
El fracàs fins ara ha estat rotund i ara la reconsideració del Tribunal Suprem encara ho posa més en qüestió. Cal dir, però, que donat el marge de discrecionalitat que té el govern a l’hora de concedir indults, fa molt difícil que la reconsideració s’acabi transformant en un deixar sense efecte els indults, si bé en aquest cas hi juguen contra els interessos dels indultats el fet que tant la fiscalia com el tribunal sentenciador, la sala del penal del TS, es van oposar en el seu moment a la concessió i això té un cert pes. La solució de tot plegat no la veurem fins a la tardor, que és el termini en què es considera que les conclusions d’aquesta reconsideració veuran la llum.
A favor, i també coincidint amb la commemoració de l’any, juga l’acord dels quatre partits que signifiquen el 80% d’escons al Parlament entorn del català. Finalment ERC, JxCat, PSC i Comuns s’han posat d’acord en una proposició de llei que serà tramitada amb caràcter d’urgència perquè pugui estar aprovada abans que expiri el termini donat pel TSJC per introduir el 25% de l’ensenyament en castellà a l’escola. Aquesta llei recull el criteri que el percentatge l’aplicarà cada centre amb autonomia d’acord amb les condicions sociolingüístiques del centre i del lloc on es troba, de manera de garantir que els alumnes dominin tant el castellà com el català.
En els 12 mesos transcorreguts del govern aragonès hi ha els elements negatius que pesen molt més que els positius, com ho constata que les enquestes del CEO assenyalen de manera continuada una mala valoració del govern i del mateix president. És difícil assenyalar un àmbit on es puguin exhibir bons resultats. Òbviament, no els de l’escola, que està sotmesa a un conflicte important, però tampoc el de la sanitat, on malgrat que està dirigida per un professional reconegut de la mateixa casa, no acaba d’aixecar el vol. Per causes pròpies i alienes, els problemes es continuen acumulant.
L’últim és el fet que Catalunya és el lloc on més places de MIR han quedat vacants. Del total de les 200 vacants que s’han produït a Espanya, 71 estan a Catalunya, és a dir de l’ordre del 35%, més del doble del pes percentual de la població catalana sobre l’espanyola.
En l’àmbit mediambiental i de les energies renovables, que en teoria és una de les banderes d’ERC, el resultat és ben negatiu. Anem a la cua de les comunitats d’Espanya en capacitat productora d’energia procedent de les renovables, però alhora no excel·lim ni molt menys en matèria de bona gestió ecològica. Ara mateix la Generalitat té tots els números per ser sancionada per la Comissió Europea per la mala gestió del Delta del Llobregat, per no haver ampliat la protecció de les aus tal com li va ser ordenat. Però al mateix temps la consellera d’aquest departament tan exòtic, que dirigeix Teresa Jordà, i que incorpora competències ben contraposades, no s’està de ventar-se que va resistir el “xantatge” d’AENA per intentar l’ampliació de l’aeroport.
Aquest és un exemple paradigmàtic de les contradiccions del govern Aragonès. Impedeixen l’ampliació de l’aeroport per defensar els espais naturals del Delta del Llobregat i alhora poden ser sancionats per la CE per desatendre les seves obligacions sobre aquest espai protegit.
De fet, l’actual any del govern Aragonès pot ser recordat per la importància política que ha pres la menstruació en l’acció de govern. La consellera d’Igualtat i Feminismes, que ja ens ha regalat grans temes durant la seva trajectòria, va portar a l’últim consell executiu, per mostrar-lo com una de les iniciatives del govern, el kit menstrual de la Generalitat del qual pensa repartir-ne 1200 entre les alumnes de 3r d’ESO i també sobre la campanya “La meva regla, les meves regles”. Aquest kit, que va venir acompanyat d’una detallada exposició de la consellera als seus companys i companyes de govern, incorporar unes calces menstruals, compreses reutilitzables, la copa menstrual i el seu esterilitzador. És dins la lògica del govern una acció feminista i trans, perquè el kit va dedicat no tant a les dones, com a les persones menstruants, i alhora és ecologista, com la negativa a l’ampliació de l’aeroport perquè tots els elements són reutilitzable i sostenibles.
Com a balanç de l’època Pere Aragonès, realment no és extraordinari.