Cal dir-ho d’entrada: parlem de joves, però ni molt menys de tots, si no de l’existència de tendències dins del seu sí, preocupants per negatives, i que afecten un gruix limitat dels seus membres. Per tant, no és una caracterització de la joventut com a tal, sinó la identificació de comportaments molt adversos que es donen en alguns d’ells.
Un d’aquests comportaments és la conducta suïcida. Segons l’INE, l’any 2020 es van suïcidar 3.941 persones, de les quals 300 eren joves. Cada vegada són més els adolescents que expressen desitjos de morir, ho comuniquen o fan un intent de suïcidi.
En un estudi Evaluación de la conducta suicida en adolescentes: a propósito de la Escala Paykel del suicidio es pot dir que prop del 18% de la mostra havia pensat a llevar-se la vida, considerant que molts d’aquests no tenien cap pla i era només una idea que segurament no portaran mai a terme. Però el problema és evident que està aquí i que expressa un fet que sí que ha de cridar l’atenció. És l’existència de la sensació de frustració o, més encara, de gran dolor entre una part de la població jove, que té com a conseqüència aquests pensaments o conductes suïcides.
Alhora, les dades de l’INE reflecteixen que la violència en general i la violència sexual creix entre la gent jove. S’ha convertit en un episodi ja integrat a la normalitat, quan no hauria de ser així, les baralles que es produeixen a les discoteques i sobretot a la sortida d’aquestes els divendres i caps de setmana. I també creix la violència dels joves en relació amb les noies. La comparació del 2020 amb el 2021 assenyala que allà on ha crescut més és en els joves menors de 18 anys i de 18 a 19, si bé cal dir que el gruix d’afectats és dels menys nombrosos.
Però, atenció, perquè el 2021, la violència sexual i d’agressió a la dona dels joves menors de 18 anys, amb 661casos, és significativament major que la dels grans de 60 a 64, que és de 447 casos. I una cosa semblant passa entre els joves de 18 a 19 anys (995 casos) i els de 55 a 59 anys (872 casos), amb l’agreujant que estem comparant el període d’1 any d’edat en el cas dels joves, amb 5 anys en el cas dels grans. Aquí hi hauria un punt de reflexió perquè tots aquests joves i els que els segueixen en edat han estat educats en les polítiques de gènere fins a moments asfixiants. Mentre que a la gent de més de 50 anys tot això els ha agafat amb una cultura i uns comportaments molt solidificats per l’edat i, per tant, menys modelables per la nova ideologia de l’estat i de la Generalitat.
El gruix on es concentren aquestes violències en quantitat se situa en la franja de 35 a 39, on es van produir més de 5.000 casos, seguit pel grup d’edat precedent de 30 a 34 anys (4.671) i el subsegüent de 40 a 44 anys (4.516). La gràfica que descriu el nombre de delictes és molt clara, s’inicia amb força des dels 18 anys, va creixent fins a arribar al màxim en el grup de 35 a 39 i experimenta una radical disminució a partir dels homes de 50 anys, és a dir, els més allunyats de l’adoctrinament de gènere.
Tot això hauria de fer reflexionar i molt als governs, als partits polítics i a les institucions de la societat perquè el que fan és assenyalar que les polítiques i cultures que avui en dia manen estan creant una seriosa destrossa en la joventut. Només cal veure les dades i la seva evolució.
Loading ...
