Davant el títol és legítim preguntar-se què hi tenen a veure els fruits de la terra amb l’aviació. I és una pregunta ben legítima que té una resposta molt concreta: guarda una estreta relació i signifiquen una gran oportunitat.
La transició energètica que estem vivint i que comporta la transformació en elèctrics dels vehicles automòbils, té dues excepcions importants. La dels camions de gran tonatge, que no són de fàcil electrificació, i sobretot el sector aeri. En aquest últim, la solució actual se centra en l’ús dels denominats combustibles sostenibles, els denominats SAF (Sustainable Aviation Fuel), encara que també estan en estudi la producció elèctrica, sobretot per cel·les de combustibles d’hidrogen i la combustió directa d’aquest gas.
Però, de totes aquestes solucions, la que presenta unes millors possibilitats a curt i mitjà termini són els combustibles sintètics o sostenibles, d’acord amb el que considera l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI). Una de les raons més importants és la disponibilitat immediata d’aquest combustible i el fet que no exigeix canvis en la tecnologia de les turbines d’aviació, cosa que òbviament facilita el seu ús immediat.
A Espanya, Repsol i Cepsa ja s’estan orientant en la producció d’aquests combustibles, i diverses aerolínies, com Iberia i Ryanair, ja s’hi han compromès. Existeix, a més, normativa europea, en concret la directiva 2018/2001, per tant, el marc i els camins estan establerts.
I aquí és on comença la importància de la vinya i la fruita dolça, que són dues de les grans produccions agrícoles de Catalunya. Perquè la font per obtenir aquests combustibles sostenibles procedeixen del sector agroalimentari i forestal, i de manera destacada el vinícola i el fructícola. En concret, els subproductes de l’extracció del vi, que suposen fins a un 30% del pes del raïm, tindrien aquí una perfecta utilització per a la producció de biodièsel a traves de processos estandarditzats que permeten la seva industrialització sense problemes. També en el sector fructícola es produeixen una quantitat de residus importants en la seva transformació industrial i podrien produir biocombustibles de baix contingut en carboni.
També el sector forestal, que a Catalunya està infrautilitzat, és una matèria base per a aquest tipus de combustible, per al qual no importa la qualitat de la fusta, poden ser troncs, fulles, en definitiva, permet un aprofitament integral.
Tots aquests residus són rics en terpens que, sotmesos a processos d’hidrogenació, fa que es converteixin en biocombustibles que permetrien una reducció radical de les emissions de CO₂.
Catalunya és un centre aeroportuari rellevant, per l’aeroport de Barcelona i pel sistema que componen els altres aeroports i aeròdroms menors. Per tant, la seva connexió amb plantes de producció de biocombustible resultaria clara i senzilla.
La qüestió és per què aquest objectiu, que serviria alhora per millorar la renda del sector agrari, no té un paper destacat en els projectes dels fons Next Generation en el cas català. Encara s’és a temps de rectificar perquè seria absurd que uns productes que ara tenen un valor tendent a zero i que es podrien revaloritzar molt, obtenint alhora un efecte eficaç en la reducció de CO₂, continuïn sense ser utilitzats pel nostre model productiu.
Loading ...
