La investigació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, ha comparat tres ciutats europees amb diferents graus de mesures de confinament: Barcelona, on es va decretar un confinament estricte; Estocolm, on les mesures van ser molt més laxes i subjectes, en últim terme, a la responsabilitat i el “sentit comú” individuals; i, finalment, Viena, que va comptar amb unes mesures intermèdies.
L’estudi conclou que malgrat que les reduccions de la contaminació atmosfèrica i del soroll registrades durant els confinaments tindrien efectes positius sobre la salut, les conseqüències negatives de la caiguda en els nivells d’activitat física serien majors en general.
La ciutat amb un confinament més dur, Barcelona, va ser també la que va registrar majors descensos amb respecte els nivells prepandèmics de contaminació atmosfèrica, soroll, activitat física i visites a espais verds. Concretament, durant el primer confinament les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) van caure un 50% de mitjana, els nivells de soroll diaris es van reduir en 5 decibels (dB A) i l’activitat física es va reduir en un 95%.