La comissió que va acordar el Parlament per investigar els abusos, però només en els àmbits vinculats a l’Església, ara ha rebut una important reorientació en aquesta esmena de JxCat que literalment diu “que cal fer extensiva la investigació també en l’àmbit escolar, l’esportiu del lleure o qualsevol altre”. Aquesta última expressió assenyala la possibilitat de dur a terme una investigació real sobre aquest delicte terrible que està socialment molt estès.
Van ser els Comuns, la CUP i ERC els que el 22 de febrer van registrar al Parlament la petició conjunta de constituir aquesta comissió, que ara s’ha d’aprovar pel ple. JxCat ja se’n va desmarcar i va anunciar que presentaria esmenes per millorar-la.
Ara Jessica Albiach dels Comuns no ha volgut enviar l’esmena afirmant que l’estudi dels casos no va “de catòlics o no catòlics”, sinó que va de “drets humans i drets d’infants”. Seguint aquesta reflexió d’Albiach el lògic és que acceptés sense cap recança que s’investigúes el delicte de pederàstia en totes les seves dimensions i no en una petita minoria. Però, segurament, el que pensa Albicah no va per aquí, perquè també ha afegit que els casos d’Església han d’anar primer, perquè així “ho han demanat els supervivents”. Qüestió realment curiosa, com si no hi hagués molts altres “supervivents”, molts més.
El fet és que situar la qüestió només en l’àmbit de persones vinculades a l’Església, no només és discriminatori i vulnera els drets fonamentals, per exemple els de la llei sobre llibertat religiosa de 1985 en el seu article 1.2, sinó que a més la fa servir com a boc expiatori emmascarant el que és un estès delicte social. Constatem, segons el ministeri de l’Interior, que el 2020 es van presentar 5.685 denúncies contra la llibertat sexual de nens i adolescents. Es considera que aquell any no és representatitu degut a la Covid, i en aquest sentit cal referir l’anterior en el qual es van presentar 6.153 denúncies. Els organismes especialitzats consideren a més que només el 15% de casos d’abús sexual s’arriben a denunciar. Aquesta és la dimensió del pastís. En dos anys 11.838 denúncies. Cal comparar aquesta xifra amb l’obtinguda per Dolores Delgado, la fiscal general de l’estat, quan ha reclamat a les 17 fiscalies provincials que informessin de tots els casos en els quals hi havia persones religioses vinculades com a possibles responsables de presumptes delictes d’abusos sexuals. La xifra pública i notòria ha estat de 68. La comparació entre les 11.838 denúncies, considerant que no totes elles tindran recorregut, i els 68 casos vinculats a l’Església dona una idea clara i precisa de com són de marginals precisament els abusos que tenen el seu origen en allò en el que ERC, la CUP i els Comuns volen posar al focus. Representa menys d’un 0,05% del total de les denúncies.
Un recent estudi de la fundació ANAR dedicat a la infància, que estudia l’última dècada, 2009-2019, mostra en les seves dades que els delictes comesos per persones vinculades a l’Església poden oscil•lar entre el 0,2 i 1%, mentre que segons la mateixa font els mestres i professors s’acosten al 4%, la parella o exparella al 5,2%, els companys i amics al 14,4%, i els pares el 23%.
Per si no n’hi hagués prou en novembre del 2021 Save de Children en un informe sobre el mateix tema, assenyalava que els pares es troben entre l’abusador més freqüent en un 3% dels casos, en un altre 20% persones no identificades de l’entorn familiar, en un 18% en la parella de la mare, i fora de l’entorn familiar els abusos comesos per amistats en el 10%, i per companys de la víctima el 6% dels casos. No és cap novetat, perquè ja el 1994 el informe del Dr. Fèlix López, catedràtic de psicologia de la sexualitat de la Universitat de Salamanca per encàrrec del ministeri d’Asuntos Sociales, que establia que els abusos a menors comesos per mestres i professors afectaven el 23 de les nenes i al 10% dels nens.
Recapitulant: la incidència de les persones vinculades a l’Església en casos de pederàstia és insignificant, i la seva anàlisi obeint a una xifra tan marginal, no explicaria res d’aquest delicte. Per exemple, la gran majoria d’abusos es cometen sobre persones de sexe femení, però en els casos de l’Església succeeix el contrari perquè són resultats de tendències homosexuals i el que abunda són els infants i els adolescents. Si només es considera a l’Església s’estarà produint una discriminació de gènere contra les principals víctimes, que són les noies. Només una motivació ideològica, i en aquest cas molt i molt sectària, perquè les dades són molt evidents, vol focalitzar el tema en els catòlics. A no ser, pecant de mal pensats, que es consideri que d’aquesta manera s’estalvien posar la mà a un pastís del qual en sortiren institucions i escenaris seculars molt i molt mal parats. També influeix que el fet que la majoria de casos es donin a l’entorn familiar explica que hi ha una situació greu, i perfectament coneguda, de violència intrafamiliar, però com per una d’aquelles raons de sectarisme ideològic, la progressia considera que parlar de violència intrafamiliar és poc menys que feixista, perquè només hi ha una violència que és la de gènere, no hi ha motiu per estudiar ni legislar en aquest altre àmbit.
Loading ...
