A menys de dues setmanes dels comicis que han de servir per escollir qui serà president de la república francesa s’ha donat el tret oficial de sortida de la campanya electoral a França.
I de fet, aquests últims dies s’han produït diversos fenòmens importants que han modificat les enquestes de forma notable.
El primer i més important seria la concentració d’un vot útil d’esquerres en la figura de Jean-Luc Mélenchon, candidat de “França Insubmisa”.
Els seus suports han crescut en proporció inversa a la baixada dels seus competidors progressistes, particularment l’ecologista Yannick Jadot, el comunista Fabien Roussel i l’alcaldessa de París Anne Hidalgo. Cadascun d’aquests tres candidats té entorn o menys d’un 5% d’intenció de vot.
Aquesta concentració permetria a Mélenchon aconseguir fins a un 15% dels vots i situar-se en tercera posició en la primera volta de les eleccions, a tan sols quatre punts percentuals de distància de Marine Le Pen.
Cal tenir en compte que si l’actual tendència segueix, Mélenchon podria inclús prendre a Le Pen la segona plaça, fet que el convertiria en el rival de l’actual president Emmanuel Macron en la segona volta.
Això dependrà, en gran mesura, si a la dreta es produeix o no un fenomen similar de concentració del vot útil en Marine Le Pen, que hauria de venir sobretot dels simpatitzants d’Eric Zemmour.
Zemmour, posicionat més a la dreta que Le Pen, ha perdut pistonada des de l’esclat de la guerra a Ucraïna (que ha relegat el seus temes estrella de la immigració i l’islam en un segon pla), i se situaria ara per ara amb un 11% d’intenció de vot.
Qui no sembla aixecar el cap és la candidata de la dreta tradicional francesa, Valérie Pécresse, que fa setmanes que està estancada amb un 11%.
Mentrestant, el “president-candidat” Emmanuel Macron es mira la frenètica competició dels seus rivals de dretes i d’esquerres per disputar-los la segona volta des d’una confortable posició de prop del 30% d’intenció de vot, tot i que darrerament ha perdut alguns punts, baixant fins al 28%.
S’ha criticat molt el fet que Macron no hagi pràcticament fet campanya fins ara, i que el seu programa electoral, aparegut en el darrer moment, estigui carregat d’idees dels seus rivals.
Macron ha inclús reprès un punt del programa de Zemmour, consistent en eliminar l’impost a l’audiovisual que els francesos amb televisió a casa han d’abonar anualment per mantenir les cadenes públiques.
En un moment tan crucial per al rumb de França hi ha una manca terrible d’intercanvis entre Macron i la resta de candidats
Nombrosos observadors han apuntat que és lamentable que en un moment tan crucial pel rumb de França hi hagi una manca tan gran d’intercanvis entre Macron i la resta de candidats. De fet, el “president-candidat” anuncià que no participaria en cap debat contra els seus contrincants abans de la primera volta.
Hi ha francesos que temen que l’actual context de crisi i la negativa de Macron a baixar a l’arena política restin credibilitat democràtica a les eleccions que s’apropen.
Efectivament, un aspecte clau com és la immigració, on dues terceres parts de l’electorat combregarien amb els postulats de Le Pen i fins a cert punt Zemmour segons enquestes fetes a la tardor, és en bona part absent del programa de Macron.
Les preocupacions a curt termini, com els preus del carburant i la por a perdre poder adquisitiu (un autèntic mantra al país veí) generen interferències que impedeixen discutir de les qüestions de fons, crucials a llarg termini, però que l’actual context fa semblar distants.
A part de Macron a qui beneficia estar al poder en un moment de crisi externa, l’altre gran beneficiat de l’actual situació de crisi i d’inflació és el candidat de l’extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, que té en l’increment de despesa pública un dels seus temes preferits.
A part de Macron, l'altre gran beneficiat de l’actual situació de crisi i d'inflació és el candidat de l’extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon Share on X
Loading ...
