L’últim Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU ha tornat a portar males notícies en dictaminar que la crisi climàtica s’agreuja, en especial augmenta el risc per a les zones costaneres sobretot les més baixes, les que presenten escassa diferència amb el nivell del mar.
Certament, l’actual convulsió europea per la invasió de Rússia a Ucraïna empitjora les perspectives climàtiques i ens fa més dependents del petroli, alhora que dificulta la transmissió energètica. En aquest context és important preguntar-nos com pot afectar aquesta dinàmica a Catalunya, i en concret a la seva costa que és la principal generadora de turisme. En aquest sentit, la tesi de la investigadora del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Uxía López-Dóriga, que ha guanyat el “IV Premi a la millor Tesi Doctoral sobre Canvi Climàtic en l’arc mediterrani espanyol”, aporta una informació molt valuosa i precisa sobre el risc de la costa catalana.
D’acord amb aquest estudi, molt més específic territorialment que el general de Nacions Unides, assenyala que la costa del nostre país es veu afectada per dos factors adversos. Un és que resulta molt vulnerable a l’erosió i alhora aquesta es veu multiplicada per la pujada del nivell del mar generada pel canvi climàtic.
En l’actualitat, la capacitat de càrrega de les platges catalanes és d’1,57 milions d’usuaris, però aquest escenari es veurà progressivament reduït, de manera que per al 2050 la combinació d’erosió i de nivell del mar haurà disminuït la capacitat de càrrega en un 40%, i per al 2100 es reduirà un 29% més. Aquest fet incideix sobretot en la Costa Brava i la Costa Daurada que experimentaran una pèrdua del PIB d’entre 1.820 milions d’euros i 2.200 milions com a conseqüència de la reducció de les seves platges a finals de segle, en un procés progressiu. Aquesta evolució previsible podria atenuar-se amb actuacions planificades a llarg termini, però que a hores d’ara no existeixen perquè només es duen a terme mesures d’adaptació concebudes per cobrir objectius a curt termini o sense considerar el seu encaix en la planificació a llarg termini, fet que qüestiona la seva validesa.
Fora d’aquest aspecte important, perquè afecta a una qüestió tan determinant com el turisme de platja, l’impacte costaner a Catalunya és molt modest perquè presenta una sensibilitat molt baixa a la inundació a causa de la pujada del mar, degut a la seva configuració costanera. Les excepcions són però el Delta del Llobregat, el golf de Roses i el Delta de l’Ebre. Per al 2050 la superfície que s’inundarà del golf de Roses i del Delta del Llobregat representarà com a màxim un 2%, per tant una xifra moderada, front el 9-27% del Delta de l’Ebre, que és on lògicament s’hauria d’atorgar més atenció.
Ara bé, amb les projeccions a llarg termini per al 2100 l’afectació del golf de Roses i del Delta del Llobregat pot arribar en l’escenari extrem al 35% de la superfície i al 80% al Delta de l’Ebre, per tant també en aquests casos cal concebre la resposta previsora a llarg termini dotant d’una major prioritat a les terres de l’Ebre. Aquestes inundacions tenen conseqüències econòmiques. Es considera que cada hectàrea de la zona centre i nord proporciona 5.200 euros l’any i 8.700 la de l’Ebre. En el cas del Llobregat hi ha el factor de l’aeroport, que no està directament afectat, però que segurament requereix un anàlisis de sensibilitat ambiental en relació al possible impacte.
Loading ...
