En l’actual conflicte bèl·lic, la història d’Ucraïna és essencial per entendre tant les motivacions de Vladimir Putin com de la resistència del president ucraïnès Volodímir Zelenski i els seus.
De fet, Putin ha justificat la seva ofensiva en part per raons històriques, afirmant que Ucraïna no era sinó una invenció del líder revolucionari rus Lenin.
Com a entitat política autònoma, Ucraïna aparegué el 1917 a les acaballes de la Primera Guerra Mundial al front oriental. Llavors, la incipient Rússia soviètica que ja havia fet caure el règim dels Tsars acordà cedir una gran part del territori de l’actual Ucraïna a l’Alemanya.
Concedí l’administració d’aquestes terres a un exgeneral de l’exèrcit tsarista, Pavlo Skoropadsky, qui s’autoproclamà “cap dels cosacs” (una població de frontera típica de la regió).
Skoropadsky basà la seva legitimitat en un sentiment nacional incipient que havia nascut a les acaballes del segle XIX a l’oest d’Ucraïna, en els territoris que l’Imperi Austríac s’annexà després de la partició de Polònia amb Rússia i Prússia un segle abans.
La política austríaca volia que cadascun dels territoris de l’imperi fos autònom i tingués la seva pròpia llengua i institucions. Fou en aquest marc que nasqué l’idioma ucraïnès, primer un dialecte local sense escriptura que s’enriquí amb les llengües polonesa i russa. A poc a poc, gràcies a l’estabilitat proporcionada pels Habsburg, la nació ucraïnesa s’anà formant.
El procés de construcció nacional ucraïnès fou relegat a la part occidental del país
Però aquest procés no afectà tot el territori de l’actual Ucraïna. De fet, el procés de construcció nacional ucraïnès fou relegat a la part occidental del país. Les regions del centre i de l’est, dominades per l’Imperi rus, foren administrades de forma centralitzada per Moscou.
En molts indrets, el rus fou sempre l’única llengua parlada pels habitants. A més, tot i que part de la població sí que participà del procés nacional que s’estava produint a l’oest, el poder imperial rus reprimí tota manifestació identitària.
Tornant al segle XX, el poder de Skoropadsky fou de seguida contestat. Després de la derrota final d’Alemanya i la retirada de la resta de les seves tropes de la regió, esclatà una guerra civil entre els nacionalistes ucraïnesos i els partidaris d’una república socialista soviètica, recolzats per l’Exèrcit Roig.
Després de tres anys de sanguinaris combats, la força dels soviètics s’acabà imposant, i Ucraïna esdevingué part de la Unió Soviètica que fou proclamada el 1922 de forma oficial.
Durant el primer període soviètic la identitat ucraïnesa es consolidà, sent de fet promoguda per Lenin
Paradoxalment, fou durant el primer període soviètic que la identitat ucraïnesa es consolidà, sent de fet promoguda per Lenin, qui volia que cada part integrant de l’URSS ho fos per voluntat pròpia per oposició de la “presó de pobles”, com el dictador comunista anomenava l’imperi dels tsars. Durant els anys vint es promocionà la llengua ucraïnesa.
Però l’arribada de Stalin al poder marcà l’inici d’un canvi de direcció en favor de la recentralització. Es feu marxa enrere en matèria de política lingüística, i el successor de Lenin no dubtà en promoure una terrible fam que assolà Ucraïna a inicis dels anys trenta, coneguda com a Holodomor: es calcula que moriren entre tres i cinc milions d’ucraïnesos.
Durant la Segona Guerra Mundial, la nova partició de Polònia entre Hitler i Stalin el 1939 feu que s’incorporessin a la República Socialista Soviètica (RSS) d’Ucraïna regions de l’est polonès, incloses algunes que mai havien estat sota domini rus. Aquesta annexió de territoris a l’oest fa que les diferències entre les zones occidentals i orientals de la RSS d’Ucraïna s’accentuïn.
El 1991, en plena desintegració de l’URSS, com en pràcticament totes les repúbliques socialistes soviètiques Ucraïna votà a favor de la independència. Segons l’historiador especialista de Rússia i de l’espai postsoviètic Pierre Lorrain, els votants tenien la idea de desfer-se del Partit Comunista més que no pas trencar tots els llaços amb Moscou.
Les relacions entre Rússia i Ucraïna durant els anys 90 foren bones
De fet, les relacions entre Rússia i Ucraïna durant els anys 90 foren bones, fins al punt que el primer president ucraïnès, Leonid Kravtchouk, proposà al seu homòleg rus Boris Ieltsin de retornar la península de Crimea a Rússia. Ningú pensava llavors que Ucraïna, tant profundament integrada en l’univers soviètic, pogués allunyar-se.
No obstant això, els oligarques ucraïnesos començaren a acaronar la idea de fer negocis tant amb Moscou com amb Occident, relata Lorrain. Quelcom que començà a inquietar les elits russes.
Alhora, bona part de la població, cansada de la corrupció pròpia dels espais postsoviètics i decebuda amb els resultats obtinguts després de la independència, se sentia cada cop més atreta per les promeses del sistema democràtic liberal propi als països membre de la Unió Europea.
L’anomenada Revolució taronja del 2005 fou el primer toc d’avís que Ucraïna podria inclinar-se per Occident i donar l’esquena a Rússia. Però el moment decisiu de la ruptura arribà al 2014, quan el president més aviat prorus Víktor Ianukòvitx fou expulsat del poder després d’una onada de protestes prooccidentals brutalment reprimides.
Tanmateix, la divisió cultural de fons entre l’oest i l’est d’Ucraïna segueix ben present.
En definitiva, es podria dir que la història d’Ucraïna és la d’una nació particularment jove, nascuda a la fi del segle XIX i que tan sols es governà de forma més o menys independent de forma molt breu i problemàtica entre 1917 i 1922.
A més, es tracta d’una nació a la qual els vents de la història li han atribuït un territori que li és en part estrany, i que està encara avui habitat per persones de cultures diverses, incloent-hi la russa.
Avui, Ucraïna experimenta els problemes propis d’un país construït sobre un territori de frontera, en la cruïlla entre tres grans cultures amb llarga tradició estatal: la russa, la germànica i la polonesa.
La història d'Ucraïna és la d’una nació particularment jove, nascuda a la fi del segle XIX i que tan sols es governà de forma més o menys independent de forma molt breu i problemàtica entre 1917 i 1922 Share on X
