El govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona tenen una dèria que els desqualifica com a governants del conjunt. La seva irrefrenable fòbia catòlica es manifesta a la mínima de canvi i per la seva dimensió excessiva arriba a ferir fins i tot a persones que sense compartir aquella fe entenen que hi ha d’haver un mínim de respecte i consideració vers una forma de pensar i una institució que forma part de la nostra pròpia història.
Es va manifestar quan la inauguració de l’estel de la Sagrada Família a la qual l’alcaldessa no va tenir l’atenció de participar i que a més manté apagada perquè li molesta tremendament que aquest sigui el símbol més visible de la ciutat.
Però, aquesta fòbia encara resulta més censurable quan s’aplica als moments de mort i de dolor. La diòcesi de Barcelona ha perdut un jove bisbe auxiliar, Antoni Vadell, que ha mort després d’una dolorosa malaltia als 49 anys. Dilluns es va celebrar la missa exequial oficiada pel cardenal Omella i acompanyat pràcticament per tots els bisbes de Catalunya, a la qual van assistir un miler llarg de persones. Doncs bé, en aquesta cerimònia no només no hi havia el president de la Generalitat, sinó ni tan sols cap conseller. I el mateix es pot dir per part de l’Ajuntament, amb l’absència de l’alcaldessa i del tinent d’alcalde Jaume Collboni. Només estava present el tercer tinent d’alcalde, Albert Batlle, d’Units, que és el personatge que fa servir l’autoritat municipal perquè es faci present en els actes catòlics.
Per acabar-ho d’arrodonir el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, reclama que la comissió sobre la pederàstia, però només centrada en els casos que afectin persones de l’àmbit catòlic, ha de ser retransmesa per la televisió. Segurament, per assegurar l’espectacle. A tots als que promouen aquesta comissió, ja no diguem el cas de Rufián, caldria preguntar-los què els hi semblaria que es demanés una comissió per indagar sobre els robatoris comesos només pels romanesos, o els gitanos o els immigrants. Amb raó posarien el crit al cel i dirien que això és xenofòbia, racisme, perquè si s’estudia un delicte, no es pot subscriure a un grup concret perquè és una forma clara d’assenyalar-lo i convertir-lo en boc expiatori.
Doncs bé, això és exactament el que es fa en limitar la pederàstia a persones de l’àmbit catòlic perquè és públic i notori que els possibles delictes comesos per aquests són una ínfima minoria, el 0,2%, de les xifres conegudes en l’última dècada. Volen la televisió pel 0,2% i pretenen deixar a l’ombra el 99,8% dels restants possibles autors d’aquesta mena de delicte. És una forma com una altra d’ocultar el problema a força d’assenyalar els que precisament són el grup més minoritari.
Actuant d’aquesta manera, una vegada més el que es fa és degradar la credibilitat de les institucions de l’estat perquè amb tanta arbitrarietat s’avança de manera inexorable a convertir aquesta societat en ingovernable, perquè al final no restarà cap institució que tingui autoritat davant la ciutadania.