La reiterada vocació del govern espanyol de presentar els retorns a la normalitat sense que hi hagi les condicions necessàries per fer-ho, unit a les ganes lògiques que aquesta il•lusió fos veritat, condueix a deformar cada vegada el panorama real de la pandèmia. Ara està tornant a succeir amb la sisena onada.
Per començar, cal recordar que aquesta ha provocat molts més morts que la cinquena i la quarta. De fet, més que duplica a aquesta. Ara estem amb 762 morts setmanals, en el benentès que el recompte no està acabat i, per tant, creixeran, mentre que a la cinquena van ser 402 i a la quarta 330.
En llits ocupats, també és la que enregistra major impacte de les tres últimes onades sobre el sistema sanitari amb 15.206, quan a la cinquena van ser 8.507 i a la quarta 10.049. Mentre que en pacients UCI la xifra ha estat lleugerament menor: 1.578 a la sisena, uns quants més a la cinquena, 1.847, i 2883 a la quarta.
Per tant, si considerem el detall que, en l’evolució de la pandèmia i les seves conseqüències, va introduir la vacunació a partir del mes de gener d’enguany, podem considerar que de les onades en període vacunal, la que encara estem patint ha estat la més important. Òmicron no és en aquest sentit inofensiu, però és que a més encara que minoritària, la Delta continua present.
En aquest moment no hi ha per part dels experts una composició de lloc clara i molt menys una composició si ja s’ha arribat, en matèria de mortalitat, ocupació hospitalària i persones a l’UCI, al pic de la sisena onada mentre encara estan vius indicadors hospitalaris que alerten de la situació. Concretament, és el cas de les urgències de l’Hospital del Mar a Barcelona que es troben totalment col•lapsades amb nombrosos malalts que fa més de 24 hores que romanen en aquesta difícil situació per manca de plaça. Fins i tot, hi ha el cas d’una persona que fa una setmana que està ingressada a urgències, com han denunciat els professionals del servei.
És insòlit que s’hagin adoptat mesures extraordinàries o que senzillament no s’hagin desviat persones d’aquestes urgències a altres hospitals no saturats. Aquest sistema de funcionament en el qual cada centre hospitalari actua com una illa, aïllat de la resta, és absolutament irracional i perjudicial per a la salut dels usuaris. Si a altres països es traslladen persones de l’UCI d’una ciutat a una altra, amb més facilitat es podrien traslladar malalts d’urgències d’un hospital a un altre, que poden estar a menys d’una hora de distància. És una manifestació més que el problema de l’organització no està ben resolt i que no tenim garantia ni defensa d’un pla B sistemàtic que alleugi la saturació que es pot produir en determinats punts del sistema.
Per tant, tenim tres qüestions que cal tenir ben presents i que el govern no anuncia amb prou claredat. Una, que l‘òmicron no ha passat i continua matant i enviant gent als hospitals. Dues, que malgrat les experiències de les reiterades onades, no es disposa d’un pla flexible que maximitzi els recursos d’assistència a còpia de traslladar els malalts allà on poden ser més ben atesos. I encara queda un tercer aspecte, malgrat la seva gran magnitud, que són els malalts de covid persistent, que en aquest moment les xifres oficials calculen per a tota Espanya que poden arribar al milió de persones. El que podria representar uns 160.000 malalts de covid persistent a Catalunya. Però el sistema sanitari ignora aquest fet i aquestes persones han de peregrinar intentant trobar solució al seu problema.
Loading ...
