pandèmia

Atenció! La pandèmia no s’ha acabat

La sisena onada sí que sembla arribar al seu final, encara que manté nivells alts, com en el cas de Catalunya, i el seu ràpid descens sembla haver-se aturat. Però en tot cas els experts estan d’acord en que estem al termini d’aquesta fase.

I què vindrà ara?

Hi ha dos escenaris possibles. L’escenari més optimista és aquell que assenyala la transformació del SARS-CoV-2 en una mena de nova grip sense que quedi clar si actuaria només a l’hivern o tot l’any, i que tan sols seria perillosa per a la gent gran i per a les persones vulnerables. Naturalment, malgrat ser el millor escenari, aquestes característiques ja demanen una certa atenció.

L’escenari pessimista és que el coronavirus continua amb noves variants fruit de mutacions. Com la protecció vacunal es redueix en el temps, es poden produir estadis d’una certa complicació que no descarten una setena onada, més a causa de les infeccions que de la gravetat d’aquesta. Però, aquí també cal fer una crida. La creença que com més contagiosa és, menys greu és la seva afectació, no és en absolut certa.

Per tant, abans d’efectuar grans celebracions, que és la temptació permanent, reiterada i mortífera dels nostres governs, cal prestar atenció a aquestes hipòtesis de futur que exigeixen una resposta que avui, després de 2 anys d’experiència dissortada, encara no existeixen. Es poden concretar en els següents punts:

  1. La necessitat d’una xarxa de vigilància d’infeccions respiratòries i de malalties contagioses, que encara no existeix i que permeti actuar amb temps.
  2. Sistematitzar la monitoritzaciódel SARS-CoV-2 a les aigües residuals de les ciutats com el millor indicador anticipat del qual avui es disposa.
  3. Abordar el problema dels interiors. El debat sobre els interiors (mascareta sí, mascareta no), és una simplificació inacceptable. El que cal és promoure que els interiors tinguin condicions segures. Això significa, entre altres coses, una bona ventilació i, per tant, un amidament continuat del CO₂, que és el que indica la qualitat de l’aire, si està molt usat o no i, en conseqüència, és un indicador clar de risc de contagi. També està per implementar les diverses tecnologies sobre neteja de l’aire per eliminar eficaçment els aerosols respiratoris. Tot local de pública concurrència hauria de contemplar aquestes necessitats, també l’escola. En aquesta línia s’han de desenvolupar i aplicar criteris, procediments i normatives eficaços per reduir el risc de contagi, i situar límits clars com puguin ser els de 700-800 ppm de CO₂ en interiors compartits que poden incrementar-se fins als 1.000 ppm si disposen de filtratges suficients. Coses com aquestes són bàsiques per garantir la seguretat futura i estalviar costos sanitaris. Per tant, cal una nova legislació que continua sent inexistent.
  1. I per descomptat, cal passar comptes i revisar què ha succeït, perquè 100.000 morts oficials o 162.000 d’excés de mortalitat, un 10% de població afectada per la Covid persistent i 184.000 milions de despesa provocada per la pandèmia, són costos massa elevats perquè es passi full tranquil•lament, com pretén el govern i on col•laboren diversos mitjans d’opinió. La catàstrofe més gran des de la Guerra Civil no pot ser oblidada i cal estudiar amb detall què s’ha fet al llarg d’aquests anys i les conseqüències d’aquestes polítiques públiques.
  2. Finalment, la previsió de dosis de record i l’adaptació de nous tractaments per abordar millor la malaltia, són també exigències.

No, la pandèmia no és només cosa del passat, sinó que forma part del nostre present i futur.

El president Sánchez ha anunciat un augment progressiu de la despesa militar fins a arribar al 2% del PIB. Estàs d'acord?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú