En la pàgina setmanal a La Vanguardia de l’exgurú de Sánchez, Iván Redondo, més que anàlisi política, escriu relats que li deuen semblar molt interessants al seu autor, i certament ho són, procedint d’on procedeix, perquè l’últim, el de dilluns 17 de gener, postula de manera oberta el lideratge absolut de Sánchez i la refundació de l’esquerra a càrrec seu, diluint el PSOE, que és presentat com la rèmora que impedeix que el gran líder es consolidi. I continua aplicant el singular majestàtic com fan els pontífexs de Roma en els moments culminants. El “nos” és la forma d’autodesignar-se.
Des d’aquesta modesta perspectiva Redondo estableix una premissa: Sánchez aprova, no només entre el PSOE (amb una nota correcta però no extraordinària, sigui dit de pas, (6,7) sinó, també entre els votants de l’anomenada coalició Frankenstein (Podemos, Mas País, Compromís, ERC, PNB i Bildu), mentre que el PSOE suspèn en tots els grups menys en el del seu propi electorat.
Segons Redondo, Sánchez també és qui té les preferències com a president més elevades de tots aquests grups. Encara que això només signifiqui de l’ordre d’una tercera part favorable a l’actual president.
D’aquestes premisses dedueix que el que cal fer és una gran transformació per “recuperar l’electorat perdut d’UP, MP i de l’abstenció” per fer la reconstrucció a la qual situa uns objectius ben ambiciosos. Per exemple, resoldre les mancances històriques dels serveis públics o no gens menys que representar “la il•lusió transformadora del segle XXI” (certament difícil d’aprovar en les actuals situacions) i com a nou Cid Campeador li assenyala el deure de derrotar tècnicament els poders reals i els espais autoritaris. Fent tot això depassarà al PSOE en superar-lo i l’incorporarà a un nou moviment que té com a objecte reescriure la història d’Espanya a través d’un referèndum d’acord amb el que estableix l’article 92 de la Constitució, que diu en el seu punt 1 que “les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans”, però que afegeix en el seu punt 2 que serà aprovat “mitjançant proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats”.
Un procediment que sembla difícil amb l’actual correlació de forces, fins i tot sumant tota l’heterogènia coalició que dona suport a Sánchez. Segons afirma el mateix Redondo en un moment de gran introspecció, d’aquesta manera Sánchez actuarà “liderant una classe política nova i trencant el tauler”.
La volada de coloms és notòria i fora de la ferralla i de la creativitat política, serveix per apuntar als amics i enemics. La tesi a peu de terra de Redondo és que el PSOE té menys potencial electoral que el mateix Sánchez ,i que el que ha de fer aquest és desempallegar-se de barons i històries passades i impulsar una refundació de l’esquerra.
Possiblement, sigui una forma de passar comptes amb l’aparell del partit al qual fa responsable de la seva expulsió de la terra promesa de la Moncloa. En tot cas un tema que no és d’escàs interès és el per què La Vanguardia ve oferint cada setmana una pàgina sencera perquè Redondo defineixi amb una literatura ben personal el que són els seus interessos personals i professionals. Misteris de la política.
Loading ...
