Destruir el prestigi d’una organització policial és relativament fàcil. Els Mossos, una policia de nova planta, no sense dificultats, han vestit la imatge d’una policia tan eficaç i eficient com qualsevol altra i en alguns aspectes fins i tot millor. Ha superat proves extraordinàriament complicades, i ho ha fet amb bona nota, com la de l’atemptat terrorista, els aldarulls de l’1-O i les tensions amb la instància judicial.
No es pot negar que Trapero ha estat en aquest sentit una persona clau per navegar en aquest mar tan difícil. Ell i el seu equip n’han sortit, com a cos policial, prou ben parats. Però al final ERC ha pagat la hipoteca compromesa amb la CUP i de pas JxCat ha saldat el compte pendent que tenia amb Trapero en haver anunciat al judici que hauria detingut al president de la Generalitat si la justícia li hagués demanat, i no només l’han destituït a ell, sinó també al seu equip, creant un precedent terrible, perquè entre aquestes institucions hi ha la del responsable de l’àmbit d’investigació de la corrupció que, entre altres, afecta persones de la Generalitat com és el cas de la presidenta del Parlament i de l’anterior conseller de Governació.
En aquest sentit, el conseller Elena és el responsable personal d’haver executat una política que està en la destrucció dels Mossos d’Esquadra. Però per si això no fos prou, Elena fa un pas més que contribuirà de forma també important a l’afebliment d’aquesta organització policial, perquè en la seva línia de feminitzar els Mossos, ha portat aquest objectiu a una escala incompatible amb el que és la finalitat principal de la policia, la de protegir els ciutadans.
Com és de tota lògica, és bo que ingressin dones a la policia, el que no és bo és que es faci de manera discriminatòria i de cop, perquè aleshores ja no hi ha valoració objectiva dels candidats, sinó que el fet de ser dona concedeix privilegis extraordinaris. I això és perillós quan resulta que dels 840 nous policies que es promouran, pràcticament la meitat, 400, són dones. És un nombre molt important que desequilibrarà la prestació de serveis.
Davant aquesta consideració, la pregunta lògica és per què el fet de ser dona ocasiona aquesta circumstància? La resposta és molt concreta i natural, perquè elles poden ocupar moltes de les funcions amb igualtat de condicions, però no cap d’aquelles que exigeixin unes determinades prestacions físiques, que són la majoria de les que duen a terme els Mossos d’Esquadra. Aquest fet es multiplica en el seu aspecte negatiu si es considera que, a més, la preparació física que reben els Mossos de manera reglada un cop han ingressat al cos és absolutament marginal.
Com es pot constatar, per les exigències a les proves físiques d’accés a Mossos, les diferències entre si un és home o dona, són molt substancials. Per a la cursa d’agilitat, el sac que ha de carregar un home és de 20 kg., mentre que la dona ho fa amb només 15kg. És un 25% de diferència, una magnitud petita. En el cas de la prova de força, la diferència és més gran. El pes que ha d’aixecar en el press de banca un candidat a Mosso, fent diverses repeticions, totes les possibles, és de 40k, però si és una dona només és de 15kg., és a dir, quasi un 40% menys. I també en les proves aeròbiques la diferència és notable. Per aprovar en aquestes, en la denominada cursa de llançadora, una dona en té prou amb obtenir 7 punts, mentre que un home necessita assolir-ne 9. De fet, si una dona assoleix aquesta qualificació obté en la seva escala de valors una nota d’excel·lent, un 8 sobre 10, mentre que el seu equivalent per a home se situa només en el 4.
Per situar un dels molts exemples de la importància física dels Mossos només cal considerar quan el 7 de novembre de l’any passat una turba va assaltar les patrulles dels Mossos de Nou Barris. Els policies havien detingut un home que havia robat en un bar i finalment la multitud els va agredir i els va obligar a alliberar-lo. Va ser una situació difícil, guiada per la impunitat de la massa. Són circumstàncies que cada vegada es donen més. L’aparença i capacitat física dels Mossos en aquestes circumstàncies són molt importants, perquè marquen la diferència entre sortir ben o mal parat.
En aquest mateix sentit cal recordar, i aquest fet s’accentuarà per la manca d’entrenament reglat dels Mossos, que la condició física decau veloçment a partir dels 35-40 anys si no és fortament entrenada. I aquest procés es dona de forma més accentuada en les dones. Per tant, les proves estan pensades considerant que en general les dones són molt menys fortes, menys àgils i amb menys capacitat aeròbica. El problema pràctic comença quan una policia ha de fer front físicament a un delinqüent que, evidentment, no varia la seva entitat física perquè el policia que l’afronti sigui una dona. També té menys capacitat de superar dificultats físiques en una persecució, en una defensa, en la salvació física d’una persona que hagi de treure d’una situació difícil, d’un cotxe accidentat, d’una llar en perill, etc.
En aquest punt cada vegada més la ideologia del feminisme radical, i la irresponsabilitat d’Elena en això és molt gran, s’anteposa a la finalitat del cos de protegir al ciutadà.
Totes aquestes consideracions, com és lògic, no tindrien lloc si les proves físiques d’homes i dones fossin les mateixes per a l’accés general al cos i, en tot cas, es limitessin les diferències, fent-les més fàcils per a aquelles dones que després haguessin d’optar necessàriament a activitats policials que no exigeixen en cap circumstància disposar de determinades capacitats físiques. Mentre això no s’adapti, cal dir que el que està fent el departament d’Interior és, per partida doble, amb les destitucions i amb l’arbitrarietat, conduir amb la feminització del cos a la seva destrucció.
És bo que ingressin dones a la policia, el que no és bo és que es faci de manera discriminatòria i de cop, perquè aleshores ja no hi ha valoració objectiva dels candidats, sinó que el fet de ser dona concedeix privilegis… Share on X
Loading ...
