El titular no és cap broma. Si bé ho sembla perquè podria donar peu a un anunci als diaris del tipus “Sánchez i Aragonès busquen contingut per a la taula de diàleg. Es recompensarà a qui aporti propostes concretes“. El titular és la reproducció literal del que El País va publicar aquest diumenge 9 de gener. Sense, que pel que sembla, despertés cap senyal d’alarma. No anem bé. Si es troba normal que una taula de diàleg, teòricament tan important com per solucionar el conflicte amb l’independentisme, estigui donant voltes sobre què han de parlar per poder reunir-se, és que alguna cosa molt profunda falla, i sembla que aquesta taula de diàleg sigui un “bluf” per entretenir a la concurrència.
Més aviat, i tot això passa com detalla amb pèls i senyals la informació, malgrat que existeix un diàleg continuat entre la Moncloa i la Generalitat, sobretot entre el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i la consellera Laura Vilagrà. Precisament la informació del diari governamental, El País, té un especial interès a remarcar una vegada i una altra la fluïdesa de la conversa política entre les dues instàncies.
També remarca que la Moncloa no té gaire pressa amb reunir la taula de diàleg, perquè té altres temes més rellevants: La pandèmia (malgrat que no sembla clara la importància que en la pràctica li està donant gràcies a la cogovernança), els fons europeus i, sobretot que això ja no ho diu el diari governamental, les pròximes eleccions a Castella i Lleó.
I aquí hi ha un detall important: l’enquesta d’El País publicada aquest diumenge i dilluns a la qual es pot accedir a les seves tripes a través de la web, assenyala en relació amb el tema català dos aspectes importants. El primer és que els enquestats consideren que el PSOE és el més ben preparat per resoldre el problema català. I aquest és el titular. El que ja no s’afegeix, i és realment rellevant, és la magnitud dels que pensen així, que són només 1de cada 4. És a dir, les 3/4 parts de la població considera que no té la solució a les seves mans. Si seguim aquesta lògica relativa de qui és el primer i el segon, prescindint de la migradesa dels resultats, constatarem, i aquest és el punt de reflexió, que el segon partit que els ciutadans consideren més ben situat per resoldre el problema de Catalunya és Vox amb un 18%. Ja està tot dit, perquè amb aquesta perspectiva és explicable que l’entusiasme de Sánchez per a la taula de diàleg sigui perfectament descriptible.
I és que la qüestió de fons és que aquest instrument que serveix per fer cròniques de premsa, és obvi que des d’un bon principi és perfectament inútil. Primer, perquè en cap cas el govern espanyol farà res per satisfer les peticions republicanes d’amnistia i referèndum. Si hi ha algú que pensi el contrari que aixequi el dit i ho expliqui. D’altra banda, ERC no té gens d’interès a pressionar de forma real, utilitzant el seu gran pes al Congrés dels Diputats perquè aquests temes es posin sobre la taula. I la millor prova està en aquesta falta de contingut.
ERC ara tindria molt fàcil forçar la convocatòria de la taula i proposar una agenda per a la mateixa perquè té la paella pel mànec per fer que s’aprovi el decret llei sobre la reforma laboral, que el PSOE no té ni de lluny garantit que tingui una bona acollida al Congrés, però el partit d’Aragonès ja s’ha precipitat a advertir que desvincula totalment la taula de diàleg del seu vot a la reforma laboral.
És obvi que amb aquest tipus de plantejament la seriositat amb què el govern espanyol i els seus poders fàctics es prenen les reivindicacions catalanes és perfectament descriptible. L’estat de la qüestió és transparent, malgrat la manca d’informació quan el conseller d’empresa i destacat líder d’ERC, Roger Torrent, que és membre de la taula de diàleg, s’ha negat a informar dels avenços que hi ha hagut amb les negociacions després de la primera reunió que va ser el 15 de setembre del 2021.
Si els catalans i, en particular el govern, no es pren seriosament les seves pròpies posicions i actua políticament de manera conseqüent amb el que diuen reclamar, és absolutament impossible que ningú ens prengui seriosament.
Loading ...
