Avui, poc abans que comencin les vacances d’agost, es reunirà la taula de diàleg sense la presència del president de la Generalitat ni el del govern espanyol. Aquesta reunió ha estat ja relatada pels “pilotes” de la comunicació com l’apertura d’una nova etapa política, un pas important per avançar en continguts concrets i eufemismes per l’estil.
La veritat és que tenint en compte tot el que han dit uns i altres, el resultat no sembla que sigui per tirar coets, sinó per prolongar més un escenari fake que oculta una realitat, d’altra banda, ben evident: Que ERC i Sánchez es necessiten per mantenir-se al poder. I ara, encara més perquè Aragonès necessitarà els vots del PSC per aprovar els pressupostos del 2023 i exactament el mateix en relació amb ERC per part de Sánchez. Tot seria molt més honest si presentessin clarament aquestes raons, d’altra banda, ben legítimes i no ens volguessin fer creure que aquesta taula de diàleg serveix per revertir els problemes de Catalunya en relació amb el govern espanyol.
Es va fer una reunió recent a la Generalitat entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños i allà van pactar per escrit que existia un acord per desjudicialitzar el conflicte sense detallar com es faria, i anunciar una nova reunió, en aquest cas la d’avui, la de la taula de diàleg. Aquesta nova reunió disposará d’un document més llarg en el qual s’afirmarà que hi ha unes guies clares per avançar en la desjudicialització. El problema és que no hi haurà cap anunci sobre en què consistirà, quines seran les reformes concretes, i aclarir d’una vegada per totes en què consisteix aquest “desjudicialitzar”.
Això sí, s’anunciarà una pròxima reunió per passat l’estiu i abans d’acabar l’any, on es tornarà a anunciar que s’adoptaran mesures concretes i així es pot repetir la seqüència indefinidament de reunió en reunió, d’anunci en anunci, de document en document. En definitiva, una gran versió política de la cançó de l’enfadós.
Segurament hi ha temes que es faran passar bou per vaca grossa. Per exemple, es pot presentar la reforma de la llei mordassa que és una qüestió que neix d’un compromís del PSOE des del primer dia que es va aprovar la llei o la modificació del Tribunal de Comptes, que de fet ja s’ha produït a força que ara la majoria dels seus membres siguin governamentals i esdevinguin més generosos en la interpretació de les possibles infraccions i qüestions semblants.
Desjudicialitzar vol dir a què es compromet el govern espanyol per evitar que el llarg llistat de membres pendents de procés resultin el més beneficiats possible. El problema rau en el fet que com la màquina judicial ja fa temps que funciona, difícilment el poder polític pot alterar-la sense gran escàndol. Està ja condemnat a l’ostracisme, l’amnistia, el referèndum legal, i ara en aquesta cambra fosca s’hi tanca també l’anunciada reforma del delicte de sedició, que semblava que era un compromís inicial. La raó que dona ara Sánchez és que no hi ha majoria suficient al Congrés perquè necessitaria els vots del PP -que, per cert, no fa res per captivar-, però és clar el problema d’aquesta anunciada mancança és que ja se sabia des de l’inici i, per tant, més aviat ens han estat venent un burret.
Quan JxCat afirma que la taula de diàleg és una enredada monumental, cal donar-li la raó en aquest cas.
Aquesta és la crítica fonamental que es pot fer a la forma com entenen la política ERC i el PSOE, la d’intentar enganyar a través de la paraula i la imatge. Però encara n’hi hauria una segona que és que les relacions entre el govern català i Madrid no poden quedar només monopolitzades per les situacions personals de determinants militants polítics de la independència, perquè això no fa altra cosa que demostrar que aquesta opció és incapaç de governar pensant en el conjunt els catalans.
Més interessant pot ser que acabin tractant sobre la llengua catalana, però aquí la concreció és també inexistent i, per tant, val més esperar als resultats i no fer judicis d’intencions.
La veritat és que tenint en compte tot el que han dit uns i altres, el resultat no sembla que sigui per tirar coets, sinó per prolongar més un escenari fake que oculta una realitat Click To Tweet
Loading ...
