Això almenys és el que diu l’últim estudi de l’acreditat Pew Research Center en una de les seves macro enquestes dirigida a preguntar on les persones troben sentit a la seva vida. Una mostra de quasi 19.000 adults, duta a terme a 17 països del món, d’Europa, Amèrica del Nord i Àsia.
El que intenta esbrinar l’enquesta és què dona sentit a la vida de les persones. I situa una sèrie de factors: família, natura, ocupació, sociabilitat, benestar material, covid19, amics, serveis, salut, viatges societat, jubilació, llibertat, fe, passatemps, mascotes i educació. De tota aquest conjunt de temes queda clar que, per a la majoria de països, la família és el més important, en alguns casos d’una manera molt rotunda. Per a Austràlia, Nova Zelanda i Grècia, recull més del 50% de les opinions favorables i s’hi acosten els EUA amb el 49%, el Regne Unit amb el 46%, Suècia amb el 45%, Itàlia amb el 43%, Canadà amb el 42%, i ja amb xifres més baixes, però també en primer lloc, Països Baixos i Bèlgica. D’aquest conjunt, el que deixa mal parada la família és Espanya perquè la situa en quarta posició amb un 36% de vots favorables i, per tant, davant de França i Alemanya, que la situen en primer lloc, però només amb un 32% d’opinions en aquest sentit. La característica espanyola només s’assembla a la de Taiwan i Corea del Sud que situen la família en tercera posició, però amb un percentatge que és menys de la meitat de l’espanyol, el 16% i el 15% respectivament.
I què es el que Espanya valora més que la família? El primer lloc la salut, (48%), en segon lloc el benestar material (42%) i en tercer lloc la feina (40%. En altres termes, Espanya té una població que el que li dona sentit a la vida és tenir bona salut, avantatges materials i treball. Clarament és una societat de perfil molt materialista, malgrat que altres estudis assenyalen que Espanya ja està en la fase postmaterial. La llibertat només mereix un 13% dels suports i l’educació un pobre 6%, o sigui que no dona sentit a la vida. I la natura encara un més pobre 5%, o sigui que tot el clamor per lluitar contra el canvi climàtic té un rerefons molt feble, perquè en realitat fins que aquest canvi no afecti a les seves condicions materials de vida a l’hora d’adoptar mesures, en passarà olímpicament. Als EUA, que és vist com un país molt materialista, la família ocupa el primer lloc de manera molt destacada (49%), el segon lloc els amics (20%) a distància i fins el tercer lloc no apareix el benestar material amb un 18%. És a dir, menys de la meitat de la valoració espanyola.
La semblança s’Espanya amb Corea del Sud és perquè aquest situa el benestar material en primer lloc amb el 19% i la salut en segon lloc amb el 17%. Per tant, presenta una estructura d’un ordre de prioritats semblant a l’espanyol si bé amb magnitud menors. En el cas de Taiwan, abans que la família hi va també el benestar material.
Loading ...
