Malgrat l’alta taxa de vacunació d’Espanya, el segon país més ben situat d’Europa després de Portugal, la covid segueix avançant. Com també ho fa al país veí. Naturalment està a anys lluny, més de 10 vegades menys que en llocs extrems com Àustria. Però la incidència creix dia a dia i el factor de multiplicació continua sent superiors a 1. La vacunació està comportant de moment poca pressió hospitalària i a les UCI, si bé es registra un continuat degoteig que en algunes comunitats autònomes del nord com a La Rioja, Navarra i el País Basc, s’anuncien problemes hospitalaris. I encara falten per arribar les grans festes de Nadal, vector clar de contagi.
Per tant, la perspectiva és que això vagi a més i pugui afegir-se el conjunt de condicions que estan llastrant la represa econòmica; inflació, cost de l’energia, manca de subministraments bàsics, als que ara s’afegeixen els conflictes socials en cadena i la perspectiva d’una covid que torni a distorsionar l’activitat social i econòmica, si bé sense el dramatisme de l’any passat.
Tot això passa amb la total absència de direcció del govern espanyol, que tot ho deposita en mans de les comunitats autònomes. El problema és que aquestes no tenen prou competències per afrontar les mesures necessàries i, com ja és habitual, a Espanya tot acaba petant a mans dels jutges que manifesten disparitats de criteri a l’hora de donar el seu vist i plau en les restriccions. Mentre que el passaport covid és acceptat per Galícia, Balears i Catalunya, els jutges bascos neguen la seva validesa.
Tota això passa perquè Espanya, un cas excepcional a Europa, no ha legislat encara una llei sanitària per afrontar les pandèmies. Ho va prometre la cessada ministra i vicepresidenta primera, Carmen Calvo, però Sánchez s’hi ha oposat sempre. La raó és clara i alhora ben negativa. Tirar endavant una llei d’aquesta mena l’obligaria a cercar acords com a mínim amb el PP i això no entra en el seu full de ruta político-electoral, basat en la polarització.
Mentrestant, Espanya presenta un forat negre que és a aquestes alçades insòlit i molt perillós per a la salut i el bon funcionament dels ciutadans. La vacunació és una bona basa, però no és una solució taumatúrgica, i per tant cal combinar-la amb altres mesures de difícil aplicació sense una llei que les empari. Alemanya, que té un sistema federal i per tant amb més capacitat d’acció dels seus lands, ha comptat sempre amb una clara direcció del govern federal emparada per normes comunes a tot l’estat.
En realitat, aquest forat es produeix a conseqüència que el nostre govern i el Congrés no hagin passat comptes de la catàstrofe que hem viscut i que en part perdura. La covid ha significat prop de 100.000 morts, ha incrementat la pobresa, que encara perdura de manera que han augmentat amb més d’1 milió de persones aquelles que pateixen privacions materials sòlides, ha afegit al problema de l’habitatge una nova vulnerabilitat residencial i territorial, té per desvelar els estralls i la forma de pal·liar la covid persistent i s’han generat unes llistes d’espera brutals a la Seguretat Social, que requeririen uns recursos extraordinaris que cal posar negre sobre blanc, cosa que no es fa.
I en tot això hi ha també una gran incompetència del PP i Vox, que són incapaços de pressionar en la mesura suficient perquè es produeixi en condicions un rendiment de comptes en l’àmbit polític i tècnico-científic, que identifiqui amb claredat les mancances produïdes, i a partir d’elles determini les mesures per evitar-les. Mentre això no es faci, i la covid segueixi sobrevolant Europa, Espanya avançarà a la pota coixa.
Loading ...
