El BCE descarta variar el rumb de la seva política monetària

Davant de la pujada forta de la inflació i la crisi dels subministraments, molts bancs centrals estan començant a reaccionar amb pujades de tipus d’interès o moderant la seva fins ara generosa política expansiva. Però aquest no serà el cas del Banc Central Europeu (BCE). La seva presidenta, la francesa Christine Lagarde, ha declarat: “Les comparacions són odioses, perquè no estem parlant d’economies iguals, sinó d’altres que tenen perspectives diferents i això justifica aproximacions també diferents“. La inflació del 5,5% del mes d’octubre a l’eurozona no ha impressionat al BCE.

Sortosament per als països del sud d’Europa, el BCE  ha decidit el 28 d’octubre, una vegada més, wait and see (esperar i veure). Es tracta d’esperar nous senyals, no precipitar-se  i  deixar qualsevol canvi rellevant per al pròxim mes de desembre. El seu diagnòstic sobre la inflació i la crisi dels subministraments és  tècnicament  correcte. No estem davant d’un problema monetari, sinó davant d’un problema de desajust entre l’oferta i la demanda, provocat sobretot per la pandèmia.

La sortida de la crisi econòmica provocada per la Covid-19 està sent  inesperada i difícil.  Encara que la crisi sanitària ha evolucionat en general de forma positiva en el mapa mundial  gràcies a la vacunació, les conseqüències en altres àmbits se seguirà notant durant mesos, probablement fins al 2023. La ràpida recuperació del consum global postpandèmia ha agafat a contrapeu als productors de béns. L’obertura del comerç mundial, imprevist per la seva rapidesa, ha provocat un enorme augment de la demanda que en aquests moments  la indústria no pot assumir.

El cas dels microxips és paradigmàtic.

Els xips són un conjunt de circuits electrònics que constitueixen  un element clau per a la majoria de productes tecnològics, que  actualment escassegen fins a provocar  parades de les cadenes de producció, com per exemple li està passant a l’empresa Seat del Grup Volkswagen. Afecta SEAT i a totes les empreses automobilístiques d’Espanya, Europa, els Estats Units i Àsia. Val a dir també que la manca de xips afecta d’alguna manera a tots els sectors industrials.  Taiwan, productor clau, acaba de declarar que està fent grans inversions per augmentar la producció, però que això no es notarà en els mercats fins d’aquí a un o  dos anys. Hi ha hagut una forta dessincronització entre oferta i demanda. Europa està a la cua  de la fabricació de xips, que lideren la Xina, els Estats Units i Taiwan. La Comissió Europea s’ha proposat que la UE produeixi  l’any 2030 un 20% dels xips del món.

A tot això s’hi afegeix una forta pujada de les matèries primeres, l’escassetat de contenidors i un gran increment  dels costos dels transports marítims.

La problemàtica de les matèries primeres és semblant a la dels xips. És preocupant actualment l’escassedat de silici i derivats. També escassegen altres matèries per a fabricar conductors, com l’estany i l’or. El transport d’un contenidor des de la  Xina als països de la Mediterrània costa avui sis vegades més que l’any 2019. El comerç marítim representa aproximadament un vuitanta per cent del comerç mundial.  A més, aquí a casa nostra tenim pujades molt importants del preu de l’electricitat.

Quatre factors preocupants acumulats en el nostre cas:

Trencament de cadenes de subministraments, escassedat  de productes bàsics,  inflació del 5,5% per l’encariment de l’energia i augment de preus de les matèries primeres.Tot plegat suposa una tempesta  perfecta que està generant un greu disfuncionament dels proveïments   i una pujada general de preus dels productes.  Per acabar-ho d’adobar,  això està passant a les portes  de la campanya de Nadal. 

El Fons Monetari Internacional (FMI), a la seva prestigiosa publicació World Economic Outlook (Perspectives de l’economia mundial) d’octubre, ha rebaixat la previsió de creixement global per a l’any 2021 al 5,9%, destacant que persisteixen diferències substancials entre els comportaments dels diferents països, continents i agrupacions d’economies pel seu nivell de renda.  El subtítol de la publicació és molt significatiu: “Preocupacions sobre salut, alteracions de les cadenes de subministrament  i preus a l’alça“.

La revisió a la baixa de l’expansió per part del FMI afecta particularment a països desenvolupats que s’enfronten a cadenes de subministrament alterades i a les economies en vies de desenvolupament que sofreixen un major impacte de la Covid -19. En canvi, alguns països no desenvolupats i emergents exportadors de matèries primeres  es beneficiaran de la pujada de preus. Les projeccions de creixement es basen especialment en la disparitat dels índexs de vacunació.  Mentre que en els països desenvolupats la taxa de vacunació supera el 60% (i el 70% en alguns casos, com Espanya), la dels països en vies de desenvolupament és només del 20%.

A la seva reunió d’octubre, el Consell de Govern del BCE ha mantingut els tipus d’interès  al mateix lloc en què estan  des de març del 2016, en el 0%

A la seva reunió d’octubre, el Consell de Govern del BCE ha mantingut els tipus d’interès  al mateix lloc en què estan  des de març del 2016, en el 0%, i ha repetit que aixecaria només una mica el peu de l’accelerador pel que fa a injectar diners a l’economia, tal com havia dit a la seva reunió de fa sis setmanes. Els tipus d’interès es mantenen negatius per als dipòsits de la banca al BCE. Tampoc no s’ha modificat l’anomenada forward guidance, és a dir, la indicació que el preu del diner no es mourà almenys fins que la inflació se situï en el 2% per un període clar. També es manté el crèdit a tres anys a la banca (programes TLTRO, Targeted Long Time Refinancig Operation,  i LTRO, Long Term Refinancing Operation), així com la reinversió dels imports de deute amortitzat en adquisicions de nous títols.  El BCE continua proporcionant liquiditat abundant als bancs perquè puguin atorgar crèdits sense límit. També està en fase d’injectar 1,85 bilions d’euros a l’eurozona a través del programa de bons  amb què va reaccionar contra  la crisi pandèmica. I prossegueix amb el seu pla previ d’estímul de 20.000 milions al mes per mantenir baixa la rendibilitat del deute publicoprivat. Ara per ara, el BCE no canviarà res d’això, i no l’importa que altres bancs centrals ho facin.

Malgrat tanta continuïtat, sí que es pot dir que el BCE ha mogut la primera peça d’una gradual retirada

Malgrat tanta continuïtat, sí que es pot dir que el BCE ha mogut la primera peça d’una gradual retirada,  anunciant que les compres d’actius vinculades al Pandemic Emergency Purchase Programme (PEPP) es moderaran  i que l’import ja acordat per a elles (1,85 bilions fins al març del 2022) podria no gastar-se totalment.  Certament no es tracta d’una modificació substancial, però estem davant  d’un primer canvi de tendència. Les decisions més severes es deixen per més endavant.

Segons la presidenta del BCE, les actuals tensions inflacionistes reflecteixen la combinació de tres factors que són, els preus a l’alça de l’energia, una demanda que supera l’oferta després de l’aixecament  de les restriccions de mobilitat contra la Covid-19 i efectes estructurals  com la baixada de l’IVA   fa un any a determinats països, com Alemanya.

El BCE tornarà a actualitzar les seves previsions macroeconòmiques a la reunió del 16 de desembre, però ara per ara  té clar que la seva potent acció impulsora de l’economia continua sent imprescindible.

Per la seva banda, la Reserva Federal (Fed, banc central dels Estats Units), pocs dies després del BCE,  ha optat per deixar els tipus d’interès en zero o gairebé zero (entre 0% i 0,25%) , i també ha començat a fer els primers passos per retrocedir en la política monetària que va desplegar per rebaixar els danys de la pandèmia, disminuint la compra d’actius que havia reforçat des de març de 2020 amb la massiva propagació de la Covid-19.

Segons la Fed, l’alta inflació  (5,4%) resultarà transitòria i probablement no requerirà un augment ràpid  dels tipus d’interès.  En un comunicat emès el 3 de novembre, indica que a finals de mes començarà a retirar 15.000 milions de dòlars mensuals dels 120.000 milions que ha estat injectant en bons de l’Estat i garanties hipotecàries cada mes, fins a la seva suspensió el juny de 2022.

Els Estats Units comença, doncs a retirar progressivament els estímuls monetaris a l’economia per fer front a un doble desafiament: suavitzar les tensions inflacionistes, que s’han accelerat a causa del col·lapse dels subministraments, sense apujar els tipus d’interès per no perjudicar la recuperació econòmica.

L’obertura del comerç mundial, imprevist per la seva rapidesa, ha provocat un enorme augment de la demanda que en aquests moments la indústria no pot assumir Click To Tweet

Els vots d'ERC al Congrés van ser imprescindibles per aprovar els PGE. Creus que ERC està utilitzant bé aquesta força extraordinària en els seus pactes amb el govern de Madrid?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • “No estem davant d’un problema monetari, sinó davant d’un problema de desajust entre l’oferta i la demanda”, escriu el periodista.

    Sr. redactor, per favor, faci una mica de recerca i diguin’s: quina quantitat d’euros s’ha imprès durant els anys 2020 i 2021? Quin percentatge dels euros en circulació suposa aquest incremet de la base monetària? De veritat pensa que això no te cap repercussió en el valor de la moneda, i per tant en els preus?

    Comprin Bitcoin, tants satoshis com en puguin, perquè es la única manera de salvar-se de l’ensulsiada que s’apropa cada cop més ràpid.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.