ERC, que a més ostenta la presidència de la Generalitat de Catalunya, ha pres la iniciativa en l’àmbit del Congrés dels Diputats de legislar per legalitzar la marihuana, cercant que tingui un caràcter equivalent a l’actual del tabac. L’argument, prou conegut, és que d’aquesta manera el control és més fàcil i es detreu el negoci als delinqüents. Però la qüestió està lluny de ser tan clara, de la mateixa manera que la legalització de la prostitució a Alemanya i als Països Baixos no ha significat liquidar el proxenetisme. Ans al contrari, l’ha fet més potent perquè fa servir la part legalitzada com a cobertura de l’activitat il·legal de tràfic de drogues i de menors.
I, precisament Holanda és també notícia aquests dies pel setge que el mateix estat pateix per part del poder de les màfies de la droga. Recordem que Holanda és un dels pocs països europeus on la marihuana està legalitzada i és de lliure consum en algunes ciutats com Amsterdam. Aquest fet no ha significat una reducció del problema, sinó una multiplicació perquè el consum de drogues és polivalent i una cosa porta a l’altra, buscant més i més evasió.
Les anàlisis d’aigües residuals a Amsterdam i Rotterdam demostren que s’esnifen al voltant de 40.000 ratlles de cocaïna al dia. Al mateix temps els ports holandesos s’han convertit en el principal punt d’entrada de droga a Europa, i Holanda és la capital de la producció de droga sintètica. Les bandes que lluiten entre elles, en una dura i mortal competència, han posat ara al punt de mira en el primer ministre holandès, Mark Rutte, que ja ha de circular amb protecció policial per aquest motiu. Els experts assenyalen que l’amenaça no és com la del terrorisme, però sí que compromet la seguretat nacional perquè el crim organitzat amenaça d’atacar l’ordre democràtic, sent prou poderós per fer-ho i arribar a les barreres que impedeixin continuar creixent. El tràfic de droga, que ha augmentat i no s’ha reduït amb la legalització de la marihuana, és un gran atractiu per als joves, i com sosté la policia holandesa té un gran atractiu igual que passa a Bèlgica i a Espanya, perquè és una forma ràpida de guanyar diners. La situació és tan problemàtica que un cap policial assenyala que els Països Baixos tenen els trets d’un narcoestat.
Les conseqüències penals, mèdiques i socials del narcotràfic costen de l’ordre de 4.000 milions d’euros anuals a Holanda i es considera que circulen 16.000 milions d’euros en diner negre, que dona una idea de la capacitat que hi ha de comprar voluntats.
Catalunya ja és, a hores d’ara, un exportador europeu de marihuana, perquè s’han multiplicat el nombre de plantacions sense que la policia les pugui controlar. Si es legalitza, aquell control ja no serà blanc o negre com ara, sinó serà encara més complicat perquè sota la part d’hectàrees legalitzades creixeran i es confondran les que no ho són. Si la policia ara no pot eradicar el conreu, encara serà més dificultós aleshores.
D’altra banda, i com hem constatat, la fortalesa de les bandes creix amb la legalització que combinen el comerç legal amb el de les drogues il·legals. Ja en aquest moment a Catalunya un dels principals focus de violència mortal és precisament aquest enfrontament entre bandes. La realitat posa de relleu que la legalització no resol el problema. Potser en últim terme la realitat és que els nostres governants i la mateixa societat han abandonat tota idea de construir amb esforç una societat virtuosa.
