Poc a poc es van confirmant les previsions del primer increment significatiu de la inflació a escala europea des de fa anys.
La inflació ja arriba al 5,3% als Estats Units i al 3% a escala europea. Per a Espanya, aquesta és lleugerament superior, i es veu particularment propulsada pels preus de l’energia.
El retorn de la inflació es produeix en un context de política econòmica en que el proteccionisme i la industria han substituït respectivament el lliurecanvisme i les finances.
El proteccionisme i la industria han substituït respectivament el lliurecanvisme i les finances
El increment històric de l’endeutament públic i dels dèficits pressupostaris arran de la pandèmia de Covid havia esborrat del mapa la lluita contra la inflació, preocupació fonamental de les autoritats financeres des dels anys 70.
Tot i això, els economistes dels bancs centrals segueixen defensant que el increment actual de la inflació és un fenomen transitori. Les previsions són quasi bé unànimes: els preus tornaran a baixar al 2022, i sense comportar cap altre conseqüència als mercats.
El seu punt de vista es basa en tres factors: primer, la fi de la pandèmia de Covid, que provoca temporalment que la demanda es dispari mentre que l’oferta té dificultats per a tornar a produït massivament.
Segon, l’augment actual de preus es concentra únicament en sectors molt precisos com l’energia i certs béns industrials com els micro-xips. Espanya n’és l’exemple més clar arran de la crisi dels preus d’electricitat, que segueixen batent records.
I tercer, que s’acaba d’experimentar un pic de moviment, que afecta particularment el preu del petroli.
Als Estats Units, si es retiren els sectors més volàtils com l’energètic, la inflació de fons segueix sent molt elevada
No obstant, rere l’alça dels preus hi ha també factors estructurals que podrien fer durar i durar els seus efectes. Als Estats Units, si es retiren els sectors més volàtils com l’energètic, la inflació de fons segueix sent molt elevada, d’un 4%.
De fet, s’observa una anticipació inflacionista que està ja ajustant els preus a l’alça en tots els sectors econòmics.
Segons l’economista Nicolas Baverez, l’actual increment generalitzat s’explica per les transformacions profundes del model econòmic liberal, que la pandèmia de Covid ha accelerat: tendències proteccionistes dels governs, digitalització, transició ecològica i emergència de la Xina com un país desenvolupat i per tant, cada vegada més car.
Tendències proteccionistes dels governs, digitalització, transició ecològica i emergència de la Xina com un país desenvolupat i per tant, cada vegada més car, fan que la inflació sigui inevitable
La inflació no hauria de sorprendre si es tenen en compte les muntanyes de diners que el Banc Central Europeu o la Reserva Federal dels Estats Units han abocat (tot i que ja comencen a frenar).
En un primer moment, la inflació elevada podrà ajudar a consolidar l’arrencada econòmica definitiva després de la pandèmia. Però si es manté en el temps, els Bancs Centrals no tindran altre remei que apujar els tipus de interès.
L’escenari que Baverez dibuixa pel 2023 és inquietant: l’economia es veuria atrapada entre una inflació moderada (cal considerar que fins ara es trobava en mínims) i la fi del creixement disparat (arran de la recuperació dels nivells previs a la pandèmica).
Ens podríem trobar a les portes d’un desastre social, econòmic i polític esfereïdor
La tenalla de la inflació i la fi de l’efecte recuperació post-Covid situaria molts països extremadament endeutats, com Espanya, en una situació realment crítica: com podrà l’Estat fer front a unes obligacions financeres que no han parat de créixer?
L’estat no serà l’únic que experimentaria problemes descomunals: empreses i particulars també tindran dificultats per finançar-se, sobretot si es té en compte que actualment el deute de les empreses es manté força elevat.
Si es té a més en compte l’augment de les desigualtats, que empitjoren degut a una recuperació amb guanyadors i perdedors, ens podríem trobar a les portes d’un desastre social, econòmic i polític esfereïdor.
La inflació no hauria de sorprendre si es tenen en compte les muntanyes de diners que el Banc Central Europeu o la Reserva Federal dels Estats Units han abocat Share on X
Loading ...
