La setmana passada es va saber que el govern australià havia anul·lat un mega-contracte de defensa conclós amb França després de negociacions amb els Estats Units i Gran Bretanya.
Catalogat com “el contracte del segle” pels mitjans francesos, el programa preveia la construcció, per part de l’empresa Naval Group, de 12 submarins d’atac de propulsió convencional. Una compra per un valor de 56.000 milions d’euros, fent d’aquest un dels contractes internacionals de defensa més lucratius de la història.
Austràlia s’ha desdit de les seves obligacions amb França després de que els Estats Units i Gran Bretanya li proposessin un nou acord de seguretat que inclourà també submarins, però aquest cop a propulsió nuclear.
Aquest nou acord trilateral entre les tres potències anglo-saxones, batejat “AUKUS”, vol frenar les ambicions xineses a la regió del Pacífic.
En efecte, Pequín desplega des de fa quasi bé una dècada una política cada cop més agressiva, que inclou la construcció d’illes artificials al Mar de la Xina Meridional per reivindicar aquestes aigües com a pròpies.
Si bé sembla que Naval Group estava patint importants retards i sobre-costos que estaven posant nerviosos als australians, l’anunci de la ruptura ha agafat París per sorpresa i ha tingut un profund impacte a França. París ja ha cridat a consultes als seus ambaixadors a Washington i Canberra.
El Ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha comparat la decisió australiana amb una traïció. També ha assenyalat que el paper dels Estats Units de Joe Biden li recorda molt el del seu predecessor i rival polític, Donald Trump.
De res han servit les paraules del Secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, que ha afirmat que França segueix sent un “soci vital” en la regió del Indo-Pacífic.
Paradoxalment, França és el país europeu que manté una presència més important en la regió del Pacífic, i que inclou 7.000 soldats. Aquesta s’explica pels dominis francesos d’ultramar, començant pels de la Polinèsia.
El cop envia una senyal molt clara a la Unió Europea: els anglo-saxons no necessiten els europeus per a contenir a la Xina, i Estats Units es refien més del seu aliat històric, Gran Bretanya, que dels europeus del continent.
La ruptura del contracte amb França “és un senyal que Europa ha de sobreviure per si mateixa”
Segons el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, la ruptura del contracte amb França “és un senyal que Europa ha de sobreviure per si mateixa”.
La realitat és que un cop més, la Unió Europea demostra que no juga cap paper geopolític en el món.
Sense Gran Bretanya, el sol país europeu que manté certes ambicions geopolítiques i un aparell militar conseqüent, França, es troba cada cop més incapacitat.
Els aliats europeus de França tampoc han donat cap mostra de solidaritat envers París
Com ja passa amb l’operació militar francesa al Sahel, els aliats europeus de França tampoc han donat cap mostra de solidaritat envers París després de l’anunci de l’AUKUS.
Sense el suport actiu dels altres socis europeus, la influència internacional de França, que a més s’afronta a greus crisis internes, es veu any rere any més marginalitzada.
L’absència de reaccions al Vell Continent demostra que, malgrat les pretensions estratègiques d’alta volada de la Comissió Europea i de Josep Borrell, no hi ha cap voluntat de la gran majoria dels Estats Membres de la UE de tenir un pes geopolític en el món.
No hi ha cap voluntat de la gran majoria dels Estats Membres de la UE de tenir un pes geopolític en el món
Els altres països de la UE, començant per Alemanya, deixen clar que prefereixen seguir depenent totalment dels Estats Units per la seva defensa. Una posició més còmoda, però que té un elevat preu: la supeditació dels interessos propis als nord-americans sempre que aquests s’enfrontin.
Aquest nou acord trilateral entre les tres potències anglo-saxones, batejat “AUKUS”, vol frenar les ambicions xineses a la regió del Pacífic Share on X
Loading ...
