Els ridículs refugis climàtics d’Ada Colau

La fotografia il·lustra molt bé el que considera el govern d’Ada Colau que és preparar la ciutat per fer front al canvi climàtic. El cartell diu “Utilitza aquest espai per refugiar-te de la calor”, i està penjat d’una manera bastant pobre d’un arbre a l’entrada del parc de Santa Amèlia.

Com es veu, l’esforç municipal per situar refugis climàtics ha estat brutal. Ha agafat una escola, i sobretot conjunts d’arbres amb ombra, parcs, gimnasos, com si els ciutadans de Barcelona fossin tan curts que necessiten que ens assenyalin amb un cartell que, allà on hi ha ombra, en un parc o en espais on hi ha aire condicionat, podem apaivagar la nostra calor en cas de necessitat.

De fet Colau, si no tingués tants perjudicis ideològics, podria haver doblat o triplicat aquesta mena d’espais si hagués compartit el cartellet a les botigues de Zara, als magatzems del Corte Inglés i tants altres centres que malbaraten aire condicionat en quantitats industrials. És una manera com una altra d’entretenir el personal, enlairar la bandera del seu pseudoecologisme i donar-nos gat per llebre.

Però, no és una qüestió per frivolitzar, malgrat els intents de Colau per aconseguir-ho. La crisi climàtica té al Mediterrani una de les regions del món on la temperatura creix més ràpidament després de l’Àrtic. El límit del valor mitjà global d’1,5 a 2 graus d’augment de temperatura que hauria de ser evitat, serà amb tota seguretat sobrepassat almenys a la nostra regió. Per tant, les onades de calor, les nits tropicals i tòrrides, i la seva greu incidència sobre la salut i la productivitat, i les precipitacions torrencials s’aguditzaran. Però Barcelona no fa res a una escala realment important per afrontar aquest problema.

No es tracta de crear refugis climàtics de la mena dels que produeix Ada Colau, sinó, i en primer terme, aconseguir que cada llar sigui un veritable refugi. I això vol dir que tothom tingui a l’abast aire condicionat. I com això és difícil i costós, és una tasca que ha de començar ara i que necessita mitjans que no han de procedir només de l’Ajuntament. Segurament seria un bon programa per als fons europeus, perquè combinaria la millora de les condicions de la salut de la població, de la productivitat, l’autoproducció elèctrica sostenible i el millor aïllament dels edificis.

A conseqüència de tota aquesta transformació es generarien llocs de treball, en bona mesura especialitzats, i fins i tot es crearien noves especialitats. Aquest exemple d’objectiu que acabem de suggerir il·lustra prou bé l’abast amb que cal afrontar aquest seriós problema que a les grans ciutats es multiplica perquè per la seva pròpia naturalesa, sobretot a causa de l’asfalt, constitueixen bombolles de calor i sempre presenten entre 2 i 4 graus de temperatura més elevada que la resta del territori de l’entorn.

Una altra gran mesura que Colau manté en els llimbs és la ràpida transformació de totes les places dures de Barcelona en espais arbrats i ajardinats dotats de làmines d’aigua. La multiplicació de fonts, de sortidors, aprofitant la gran disponibilitat d’aigua freàtica i pluvial, la repoblació de la vessant municipal del Tibidabo, la construcció d’eixos verds que gaudeixin d’ombra, la preparació de grans espais d’ombra en els carrers de la ciutat; en fi, el llistat d’iniciatives possibles és molt gran. El problema és que tenim un ajuntament que és incapaç de realitzar-les. La seva principal activitat és la cartelleria.

 Loading ...