Situació política: panorama des del pont

En l’àmbit governamental espanyol, el nou govern no ha capgirat l’escenari de les previsions electorals que marquen les enquestes. L’última enquesta, feta pública aquest dilluns per Antena 3, continua situant al PP i a Vox molt a prop de la majoria absoluta, a només 4 escons. La millora socialista és mínima i se situa en els 103 escons. Cs desapareix, de manera que el nou canvi ha servit de poc, ara situat com a bastió liberal, proclamant la seva adhesió a la llei trans, al dia de l’orgull, l’eutanàsia, l’avortament a tot drap, els ventres de lloguer i el que calgui, que, pel que es veu, l’essència del liberalisme és aquesta.

La realitat és que la gran transformació operada per Sánchez en el seu govern, una de les més grans de la democràcia, no ha estat de moment afortunada, perquè continua presoner de temes desafortunats. Segurament el principal és la Covid-19 i el greu error de Sánchez d’haver creat unes falses expectatives de superació del problema. Però també l’absurda polèmica per la seva resistència a qualificar de dictadura el règim cubà i l’innecessari conflicte amb el Tribunal Constitucional amb motiu de la sentència sobre l’estat d’alarma, no li permeten de moment que es manifesti cap impuls dels nous ministres.

Pel que fa a Catalunya la novetat més important és la confirmació que es durà a terme a principis d’agost la reunió de la Comissió bilateral. És rellevant conèixer l’agenda de punts i els acords als quals es pugui arribar. Mentrestant, una qüestió tan rellevant per a Catalunya com és la del finançament no apareix a l’agenda catalana. Cal recordar que l’actual model, escassament racional i molt poc transparent, compta amb 12 anys a les espatlles i com a mínim en fa 4 que hauria d’haver-se revisat. Però el desinterès del govern Aragonès, que deu obeir a un vell criteri de l’autonomia com a pantalla passada, fa que refusi formar part del bloc que la Comunitat Valenciana i les Balears han constituït per accelerar una reforma que ja era urgent fa anys. La paradoxa és que la tercera peça d’aquesta aliança autonòmica, en lloc de ser la catalana, s’ha articulat amb Andalusia, perquè ni Aragonès des del govern, ni Illa des de l’oposició volen sentir parlar d’aquest front comú. Una vegada més no només es perd pistonada sobre el fet concret, sinó que es perden oportunitats de travar llaços més estrets amb les Balears i la Comunitat Valenciana.

La pressió sobre els CAPs comença a fer-se evident en el sistema hospitalari, alhora que el nom de Catalunya ha quedat malmès de cara al turisme francès perquè el govern de París no s’està de responsabilitzar al nostre país de l’extraordinari augment de casos que s’ha registrat en les regions del sud-est de França, de tal manera que han establert mesures especials: una mena de cordó sanitari, per protegir-se de l’“impacte català”.

De moment el nou govern Aragonès, l’única bandera concreta que ha sabut aixecar és la vella històrica dels Jocs Olímpics d’hivern per a Barcelona. És evident que hi ha gent per a tot, i una característica d’aquest país, com ja ho va demostrar l’alcalde Clos, és apuntar-se a un gran esdeveniment, en el seu cas el Fòrum de les Cultures, malgrat que el seu fracàs estigui garantit abans de començar. És el que passarà amb els JJOO d’hivern. En realitat pertanyen a una altra època.

Quan les plantacions de vinya es desplacen del Penedès al Pirineu, a conseqüència del canvi climàtic, quan Barcelona s’acosta a les característiques climàtiques que tenia la ciutat d’Alacant 30 anys enrere, és un mal acudit voler convertir Barcelona en capital d’unes olimpíades d’hivern que, en el cas que fossin viables, comportarien una alteració del medi i un consum d’energia per disposar de neu en condicions fora de mesura.

No, no són bons senyals, de moment,  les que emet el govern Aragonès, que sembla mancat d’idees i de vitalitat, i no ajuda que alguns nous consellers parlin, com feia la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, a La Vanguardia aquest passat diumenge, com si res del passat anés amb ella. No sembla lògic que la continuïtat d’una coalició es manifesti amb tota indiferència, desconeixement i manifestacions crítiques sobre el que es troba en el seu departament. Ja és ben estrany que un conseller del mateix color polític que el govern anterior digui que cal esbrinar per què hi ha tanta gent que no accedeix a la renda garantida de ciutadania, per exemple. I no perquè faci una afirmació incerta, sinó perquè d’aquesta manera demostra que els seus propis companys de coalició han comès els errors pels quals se’ls estava criticant. És com si cada persona que s’incorpora al projecte polític independentista comencés de nou la gestió d’aquell departament. És evident que amb tanta discontinuïtat no pot existir una política coherent, malgrat que en teoria JxCat i ERC estiguin governant el país des de fa anys.