Sánchez es defineix com a progressista i encapçala el govern més a l’esquerra de tota la Unió Europea, amb la presència extraordinària de ministres que pertanyen al partit comunista. Forma part, però, de la “corrent principal” del que és avui la Unió Europea. Orbán és, en gran manera, l’antítesi. Bèstia negre de la socialdemocràcia i els liberals, és acusat de practicar una democràcia il·liberal amb contínues topades amb la Comissió Europea.
Aquesta descripció respon a la realitat que transmet la informació publicada, però en el rerefons d’aquesta hi ha molts més punts de contacte entre ambdues formes de governar del que sembla.
Comencem per la idea liberal. Un estat d’aquestes característiques és aquell que no imposa una ideologia determinada als seus ciutadans. No és el cas d’Espanya que té com a doctrina de govern, i per tant, d’estat perquè el Tribunal Constitucional no hi posa inconvenient, la perspectiva de gènere. Aquesta ideologia política estableix que la societat està dominada per una estructura formada pels homes -en genèric- que denomina patriarcat, que explota, discrimina, abusa, agredeix i mata les dones pel fet de ser dones. Aquesta ideologia és el que explica, l’existència d’una mena de legislació fortament ideològica i de polítiques públiques a Espanya, inclosa determinades prioritats en la despesa. Per exemple, justifica la llei contra la violència de gènere que pel seu contingut, que assumeix la teoria del patriarcat culpable, és única a Europa.
Aquesta mateixa ideologia comporta negar l’evidència biològica que l’espècie humana està formada per homes que són heterogamètics (XY) i les dones que són homogamètiques (XX). Aquesta caracterització de l’espècie humana, comuna a tots els mamífers i en la majoria d’animals, és qüestionada i censurada, fins arribar a l’extrem de represaliar un professor de biologia per assenyalar aquesta única i gran divisió de la humanitat, que no contempla les múltiples identitats LGBTI (+), tan importants que són tractades com a veritables “nacions” o comunitats diferenciades que disposen de legislació especial, que se’ls hi ofereixen privilegis econòmics i legals, com per exemple la inversió de la càrrega de la prova o la penalització en un sol sentit de la sortida de l’armari. Segons la doctrina de l’estat espanyol es pot passar de ser heterosexual a homosexual, i contribuir a aquest pas és un fet celebrat. Però el fet contrari és perseguit per la llei.
Òbviament aquest estat no és liberal, el que passa que no ho és en un sentit diferent de l’Hongria d’Orbán. Allà l’accent se situa en la família i la natalitat, i aquí en la perspectiva de gènere i l’afavoriment de les diverses identitats de comportament sexual.
Però no acaben aquí les semblances dels dos presidents. L’alcalde de Budapest i líder de l’oposició, Gergely Karácsony, en una entrevista aquest diumenge passat a El País assenyalava que la llei que veta l’ensenyament de l’homosexualitat a l’escola és purament una excusa per aglutinar als seus votants per part d’Orbán i que no creu ni tan sols que s’arribi a aplicar. Lleis de lògiques instrumentals per crear pressió entre els seus és precisament una de les característiques del govern Sánchez.
Només cal veure el tipus de llei sobre l’eutanàsia, el “sí és sí” que s’aprovarà aquest dimarts, la llei trans, etcètera, per constatar-ho. Mentre altres aspectes fonamentals com una legislació sanitària adient per combatre l’epidèmia romanen al calaix.
Karácsony situa la crítica a Orbán en uns aspectes molt concrets. Un d’ells és que l’economia no va bé i que enguany encara no arribaran als nivells del 2019. L’altra és la mala gestió de la pandèmia amb un elevat nombre de morts per càpita. Doncs aquestes són les principals crítiques a Orbán. Sánchez mostra encara resultats molt més negatius. La caiguda econòmica espanyola ha estat molt més gran que l’hongaresa, i el termini de recuperació, malgrat les bones perspectives, també serà més gran fins a finals de l’any que ve. I pel que fa a la pandèmia, amb més de 100.000 morts, Espanya supera a Hongria i a altres països en relació amb la seva grandària de població i a hores d’ara presenta un nivell de vacunació inferior a l’hongarès. Mentre que el 3 de juliol a Espanya havien rebut la pauta completa poc més del 30% de la població, a Hongria la xifra superava ja el 50%.
Si l’anàlisi dels fets es despulla de les preferències ideològiques, d’altra banda ben respectables, la realitat aflora i en una societat com la nostra, dominada pels interessos, també en els mitjans de comunicació, acostuma a portar sorpreses quan la mirada es desprèn del vel de l’adoctrinament.
Loading ...
