El sopar de gala de la inauguració MWC d’enguany va ser com la dels millors temps, des del rei fins a l’alcaldessa de Barcelona, passant pel president del govern espanyol i el de la Generalitat. Tots hi estaven presents i tots van fer discursos, com és lògic, tallats pel mateix patró d’elogiar la iniciativa i l’empenta. Era com un sopar de famílies vingudes a menys, perquè la realitat és que el Mobile d’enguany poc té a veure amb els seus predecesors i és més aviat un gest de resistència que un congrés de les dimensions que el seu títol anuncia.
S’esperen, i això ho diu la mateixa organització, només 35.000 visitants, però per les seves característiques no es tracta només d’una reducció quantitativa dels visitants habituals, tres vegades superior, sinó sobretot qualitativa, perquè en aquesta ocasió més que una afluència mundial el que hi ha és un “la comarca ens visita”. Començant pel preu de l’entrada que ha experimentat una rebaixa radical fins a només 20 euros i a més amb grans facilitats per a les empreses participants per disposar d’invitacions gratuïtes pràcticament sense límit.
Aquesta manca de professionals d’empreses mundials té traducció en la despesa que es farà a Barcelona, que tindrà una escassa significació precisament perquè el públic serà bàsicament local i de l’entorn. Les reserves hoteleres donen una idea clara de per on aniran les coses. Malgrat que només el 40% de les places hoteleres de la ciutat estan obertes, el Mobile ocuparà una petita fracció d’aquesta reduïda oferta. El gremi d’hotelers calcula que, per exemple, en els hotels de luxe, els més demandats en les anteriors edicions, ara només entre un 10 i un 20% de les places ocupades durant aquests dies correspondran al Congrés de la telefonia mòbil. En general, l’ocupació com a molt arribarà al 40% de les places obertes. En definitiva, i com s’apuntava, molt poca cosa, que es tradueix en el fet que les tarifes hoteleres en lloc de multiplicar els preus, com succeïa en el passat, l’han reduït a la meitat.
De fet, no hi ha hagut bloqueig d’habitacions per part de l’organització del congrés com passava en les altres edicions per manca d’assistents confirmats, i la reserva de lloc des de l’empresa que el gestiona va ser retirada fa un mes perquè no tenien previsions concretes suficients per generar una demanda de cara als hotels. Naturalment, tot això repercuteix en els altres sectors que enregistraven un impacte més positiu: el de la restauració, que també percep molt poc moviment, i el dels taxis i cotxes de lloguer.
L’MWC d’enguany no té res a veure amb el que era. Potser tornarà, però de moment no ho és.
Aquest fet coincideix amb el temps amb una pèssima informació publicada aquest dilluns 28 a La Vanguardia en el sentit que, d’acord amb les dades per al conjunt d’Europa, Espanya ha retrocedit posicions en aquests dos últims anys en matèria d’innovació tecnològica. I dins d’Espanya, Catalunya també ha vist augmentar la distància que la separa del País Basc i de Madrid. No és una bona notícia per a una ciutat que es vanta de ser una capital tecnològica amb empreses emergents en aquest sector. Les empreses segur que hi són, però la visualització econòmica de la seva capacitat innovadora en el teixit català, almenys per ara, no es fa sentir.