L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, sobre intenció de vot en unes eleccions catalanes i espanyoles, s’ha dut a terme mitjançant un treball de camp que es va realitzar, en part, quan la negociació per formar el govern de la Generalitat no estava tancada i persistia un estat de frustració .
Tot i això, el bloc de la independència millora els seus resultats, ampliant la majoria absoluta a 75-78 (ara 74), augmentant els d’ERC i la CUP, i disminuint una mica, 3 o 4, els escons de JxCat. ERC superaria ara en escons, entre 1 i 3, al PSC.
El vot del bloc representaria el 50,3% amb una participació estimada superior al 60%, superior en gairebé 10 punts a l’última convocatòria electoral. Tot i això, els partidaris de la independència només serien el 44,9%, gairebé 6 punts menys que els votants als partits independentistes.
El PP milloraria els seus resultats, passant de 3 a 6-7 escons. Continuarà sent marginal, per sota de la CUP (10-12) i En Comú Podem (8-9), dues formacions molt a l’esquerra.
Aquest resultat té, segons la mateixa font, un correlat en les eleccions generals. L’independentisme, amb ERC al capdavant, obtindria entre 22 i 24 escons (13-14 d’ERC), el PSC 11-13 (ara 12) i el PP 3-4 tot i la desaparició de Ciutadans.
L’anàlisi que va oferir Kiko Llanera a El País (30/05), a partir de la sèrie d’enquestes realitzades des de les últimes eleccions generals, mostra clarament el sorpasso del PP (28,1%) al ‘PSOE (25,8%), aconseguint 123 diputats per 103 dels socialistes, i assolint la majoria absoluta amb VOX, si bé lleugeres modificacions de vot poden alterar aquest resultat.
Les conclusions són evidents:
1) L’independentisme seguiria governant Catalunya .
2) El PP català queda a gran distància dels socialistes (entre 8 o 9 escons menys) i aporta molt pocs diputats al conjunt espanyol.
3) El PP a Espanya, sense millorar la situació a Catalunya, queda molt lluny de la majoria absoluta i depèn en tot de VOX.
Dos fets, si es mantenen, defineixen el futur: la força independentista a Catalunya i al Congrés, i l’extrema debilitat del PP català.
Einstein va formular una evidència: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.” I aquest és el criteri que cal aplicar a Catalunya. Si el PP vol obtenir resultats diferents ha de modificar substancialment el seu plantejament a Catalunya. I ho ha de fer en dos plans diferents.
Un el de la construcció d’un relat cultural que doti de centralitat la dreta a Catalunya i normalitzi la seva situació entre els grups majoritaris de població. Però aquest relat no pot néixer d’uns laboratoris de Madrid i no pot sorgir del propi entramat social de Catalunya.
Dos, la construcció d’una alternativa per capturar el vot desmobilitzat, i oferir opció creïble d’èxit a mig termini, aglutinant el vot de centre dreta procedent del catalanisme i del PP, en una única formació que no sigui una sopa de sigles. Això només s’aconsegueix si hi ha el relat i s’aprofita el rebuig cap a la política i els partits per presentar una obra nova vinculada al PP al Congrés.