Després d’un any de pandèmia, i quan ja se’ns està anunciant la quarta onada, el coronavirus ha agreujat la solitud de les persones, no només de la nostra gent gran sinó també de joves que per les restriccions de mobilitat derivades d’aquesta crisi no poden ni visitar ni relacionar-se amb els seus familiars o amics. Per a la majoria dels ciutadans és una solitud no desitjada i des de fa anys és una nova pobresa que res té a veure amb l’edat, amb la classe social o amb el lloc on es visqui.
És cert que hem de prendre totes les mesures de prevenció per protegir-nos del virus, sobretot les persones més vulnerables i de major risc, però aquest distanciament està provocant l’aïllament de moltes persones, fent que les malalties empitjorin.
I és que adaptar-se a aquesta nova vida no està sent fàcil per a ningú, però és encara si cap més difícil per a les persones que estan soles, o encara que visquin acompanyades se senten soles. L’impacte de la solitud és enorme; a la sensació de solitud s’uneix la tristesa, la depressió, la por i la inseguretat, conseqüències emocionals greus que limiten molt més la vida diària, i que poden portar al suïcidi.
Com va dir Aristòtil “l’ésser humà és un ésser social per naturalesa”
Anhelem contacte físic, parlar, relacionar-nos amb els altres; no només telemàticament com s’està fent en aquest any covid, doncs això ja ens resulta insuficient; necessitem als nostres familiars, als nostres amics, companys de treball o fins i tot a la gent que no coneixem i que vam coincidir passejant o en un restaurant; urgeix conviure en societat sense restriccions.
Durant més d’un any les nostres relacions han estat molt limitades i ens hem convertit en éssers individualistes en molts casos per obligació i per protegir-nos.
A poc a poc anem coneixent més dades sobre la transmissió del coronavirus. Fa un any tot era nou. Ara sabem que l’ús de la mascareta és essencial en les nostres vides i encara que a ritme lent les vacunes van arribant; ja queda menys temps perquè puguem reprendre la vida que fa més d’un any teníem, però no obstant això molta gent seguirà sentint-se i estant sola.
L’epidèmia de segle XXI també és la soledat
Per aquest motiu són fonamentals iniciatives i activitats que ajudin a combatre la solitud, campanyes que sensibilitzin sobre la mateixa i que fomentin els llaços socials entre les persones. D’exemples n’hi ha diversos com pot ser l’Estratègia contra la Solitud del Regne Unit que es va materialitzar en la creació el 2018 del Ministeri de la Soledat, o el recent nomenament al febrer de 2021 d’un ministre al Japó per atendre la solitud i reduir els suïcidis a aquest país; o encara més a prop l’acció “Manzanares acompanya” una iniciativa d’aquest ajuntament de Ciutat Real que pretén trencar contra la soledat de les persones grans.
La lluita contra la soledat hauria de ser un assumpte rellevant per als polítics i ha de fer-se des de les institucions oferint serveis, recursos i solucions que ajudin a cobrir aquesta pobresa. Tots els ciutadans hem de ser més empàtics amb les persones que se senten i estan soles. Una malaltia que es pateix també en silenci.
Ara que estem en campanya electoral, quines iniciatives porten els partits polítics per combatre la soledat no desitjada?
Iniciatives com l'Estratègia contra la Solitud del Regne Unit que es va materialitzar en la creació el 2018 del Ministeri de la Soledat Share on X
Loading ...
