solitud

Efectes col·laterals del confinament. La solitud

Les situacions de pandèmia obliguen a variar la dinàmica de les relacions, reduir la mobilitat, i utilitzar el confinament com a prevenció del contagi. Això comporta uns efectes col·laterals negatius.

En l’àmbit econòmic provoca la ruïna de molts negocis per falta d’activitat, moltes indústries veuen la seva cartera de comandes reduïdes al mínim, el que implica una reducció de personal amb l’augment de l’atur, i això afecta el teixit social.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Parlant amb l’assistenta social del barri, em comentava la crua realitat de l’augment de la precarietat. Famílies que mai havien necessitat ajuda i ara demanar-la s’ha convertit en la norma. L’excés de presència a la llar, també augmenta la conflictivitat i la violència, especialment en els habitatges petits.

Un cas, especialment preocupant, és el de les persones grans que viuen soles i que abans de la pandèmia rebien visites i ara no. La seva solitud augmenta i les seves limitacions també. Cada vegada necessiten més ajuda, i no sempre la situació econòmica permet costejar-la.

M’explicava, aquesta assistenta, que s’han trobat amb molts casos de persones grans soles, que han anat acumulant deixalles en els seus pisos, amb les queixes de veïns pel mal olor que desprenien, i en mirar d’entrar per fer alguna cosa, aquesta persona no els hi ha volgut obrir la porta perquè  sent una certa vergonya de què es vegi en les condicions que viu. No estic parlant d’un fet imaginari, sinó de fets concrets que passen a poca distància de casa nostra.

Negociar l’entrada a la casa de persones que viuen en aquesta situació ha de ser una autèntica filigrana de delicadesa i estimació, perquè generi un clima de confiança i amistat. S’ha de dir que se l’ajudarà a posar les coses bé, i d’aquesta manera viurà millor. Segurament que dificultats no en faltaran, perquè la solitud genera desconfiances i pors.

Por que se li emportin coses, por a anar al geriàtric, pors fins i tot imaginàries, perquè les solituds mal portades, afavoreixen les patologies mentals. Cal una certa preparació per actuar en aquests casos. Convé no prendre iniciatives sense el vistiplau de la persona sola. Si el que diu o vol no millora ni facilita la situació, caldrà suggerir benèvolament altres alternatives. Cal no posar-se nerviós i mantenir aquell punt de bon humor que distensiona i facilita les coses. També és oportú per aquests casos gestionar-li un servei d’ajuda permanent, com el de Creu Roja o tants d’altres que hi ha, fent-li veure que no només s’utilitza en cas d’autèntica necessitat.

Vist tot això, aprendrem una cosa que ens servirà per sempre. Que l’ajuda a l’altre en les seves dificultats és una escola que ens mostra aspectes de la vida que sovint ens passen per alt.

Creieu que la nova presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, durarà tota la legislatura?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú