Malgrat que ERC va assolir l’acord amb la CUP, la investidura d’Aragonès no serà possible avui donada l’anunciada abstenció de JxCat.
ERC i els antisistema sumen només 42 dels 68 escons necessaris. De fet, si l’abstenció de JxCat es manté tampoc es produiria l’elecció en la segona ronda, en la que només calen més vots positius que negatius i, per tant, tampoc hi hauria president la setmana que ve, que és quan es preveu la segona sessió. De tota manera, la incertesa plana en els dos sentits, i tampoc es pot descartar que s’arribi a un acord al llarg d’aquests pròxims dies.
En tot plegat es produeix una paradoxa que és que la CUP que dona suport, però no forma part del govern, apreta a JxCat perquè s’incorpori al mateix. És una situació molt insòlita, però és que tot plegat ho és. Només cal recordar les grandiloqüents paraules just després de les eleccions sobre el 52% i la necessitat de formar amb urgència un nou govern capaç de gestionar el desori actual. De fet, la conferència de Jordi Sánchez ja va ser una galleda d’aigua freda quan es va referir a que faltaven setmanes per tancar l’acord.
Hi ha un altre element que planaria sobre el resultat, fos quin fos, que és el vot delegat de l’exconseller de cultura Lluís Puig que continua a Bèlgica. Si la Mesa i la Junta de Portaveus, amb majoria independentista, l’acaba acceptant, malgrat els escrits presentats pel PSC i Cs en sentit contrari en considerar que el seu cas no encaixa en la delegació de vot que estableix el reglament de la Cambra, ens podríem trobar a posteriori amb una impugnació del resultat a causa d’aquest vot, que hauria d’acabar decidint la instància judicial. Aquest és un factor que està fora de tots els guions establerts.
La dificultat fonamental de l’acord entre JxCat i els republicans, a més de tancar la distribució de determinats càrrecs i funcions -el tema de qui controlarà els fons de reconstrucció segueix viu- radica en el paper del Consell de la República i en concret de Puigdemont, que el presideix. ERC, que en forma part però que ja en els últims temps es va distanciar per considerar que era uns instrument partidista, i la CUP, que no en forma part, són partidaris d’un nou òrgan de coordinació de l’independentisme com així han establert en els seus acords,mMentre que JxCat voldria un reconeixement específic per al consell i la figura del seu president.
És una organització, aquesta, en principi potent perquè disposa de més de 90.000 adherits i una via de finançament que sembla suficient. Però si bé al principi es va prefigurar com un òrgan interpartidista de l’independentisme, amb la presència també del PDeCAT, una de les organitzacions de la CUP, Poble Lliure, Solidaritat Catalana per la Independència, Moviment d’Esquerres, Independentistes d’Esquerres i Demòcrates de Catalunya, en la pràctica tot això, amb l’excepció de Poble Lliure, ha quedat més o menys reabsorbit per JxCat.
Si al final cedissin els seguidor de Puigdemont en aquest punt, el problema seria que el seu lideratge quedaria molt desdibuixat perquè la seva plataforma no tindria cap mena de traducció en la política de Catalunya i el govern i comptaria amb un escàs reconeixement i representativitat. La basa de Puigdemont ha estat i és la de presentar-se com el “president legítim” i situar-se per sobre la contesa entre partits, malgrat que en la pràctica el que hi ha es una profunda competència amb ERC.
La qüestió és veure qui serà capaç d’aguantar més, si els republicans, que ara poden assumir la presidència amb el cost d’atendre la reivindicació de Puigdemont i el Consell per la República, o JxCat que acabi cedint a les pressions formant govern per evitar anar a unes noves eleccions.
Loading ...
