Mals presagis de cara a l’estiu

La informació sobre les baixes de grans empreses al Mobile World Congress (MWC), com són els casos de Facebook, Oracle, Ericcson, Sony i Nokia, semblen repetir l’escenari que es va produir l’any passat, i que va determinar la seva suspensió. El més possible, però, és que el Congrés es faci si bé amb una participació molt més esvaïda i amb molta menor presència. I aquest és el fet determinant per a la ciutat. Com més virtual sigui el congrés, menys impacte econòmic experimentarà l’economia de Barcelona.

Un segon fet que alerta en aquest mateix sentit és que la fira audiovisual ISE ajorna un any la seva arribada a Barcelona. Serà només una trobada en petit format el mes de juny i sense visitants estrangers. La causa, un cop més, han estat les cancel·lacions de les grans companyies, que s’havien disparat aquests últims dies.

I si aquests fets poden ser un indicador avançat del segon trimestre, les dades que ens arriben del primer són francament negatives. L’AIReF ha estimat en un -1,4% la caiguda del PIB en aquest període. Considerant que venim d’un any terriblement negatiu com ha estat el 2020, el resultat esdevé molt pitjor del que inicialment s’havia previst.

Aleshores, tot radica en la confiança que puguem dipositar en l’evolució dels pròxims mesos. L’acreditat economista Josep Oliver Alonso escrivia a La Vanguardia “fins i tot disposant de les vacunes precises, sembla difícil imaginar que a finals de juny la Covid hagi baixat tant per permetre un estiu econòmicament expansiu”. I aquesta qüestió és bàsica. I radica en dos aspectes estretament relacionats, la recuperació de la mobilitat que està en mínims, i el retorn del turisme en un grau significatiu.

Les previsions del Funcas assenyalen que el 2022, en un escenari optimista, el deute públic assoliria el 114,9% del PIB, però amb un de pessimista s’alçaria fins al 121,5%. Una cosa semblant succeiria amb l’atur de l’any que ve, que podria oscil·lar entre el 14,3% en el millor dels casos i el 17,6% en el pitjor. Si la mobilitat no es recupera prou, i ho fa aviat, i el turisme no retorna enguany, les cartes a jugar quedaran molt condicionades. Cal pensar que el tercer trimestre de l’any i a escala espanyola només per turisme s’ingressen 30.000 milions d’euros. I que l’any passat només se’n van assolir la quarta part. És cert que hi ha un consum embassat molt important en el qual la gent no gasta i estalvia, però perquè es faci efectiu és necessari que s’aclareixin els núvols que encara ennegreixen tot l’horitzó.

L’aclariment de les perspectives està estrictament condicionat amb l’evolució de la Covid i aquí les dades són ambivalents. D’una banda i lentament la tercera onada declina, però es manté en uns nivells absolutament perillosos. L’única manera de superar aquell mar de fons advers és per mitjà de la vacunació. Però aquí, una vegada més, les autoritats polítiques ajuden a la confusió i a no aclarir les incerteses.

En les seves últimes declaracions la consellera Alba Vergés va assegurar que “el pròxim mes de juny serà possible acostar-se al 30%”, una xifra ben allunyada de la immunitat de grup, que estaria en el 70% i que alhora assenyala acceptar un progrés molt pobre. En efecte si es continués al ritme actual de les últimes setmanes de 134.273 punxades diàries, es podria assolir la xifra del  25% el mes de juny.

És evident que la manca de vacunes ho condiciona tot, però també és cert que la forma d’operar també crea desconcert entre la població. S’està veient en els més grans de 80 anys que estan sent vacunats molt lentament malgrat que són la població que concentra més risc. No estan clars els criteris que se segueixen per aquest grup perquè no sembla que ni l’edat ni l’existència d’altres factors de risc determinin cap mena de prioritat. L’anunci a que es presenti a vacunar persones que després no ho són per manca de material, com ha succeït a diversos CAPs de Barcelona contribueix encara més a crear un estat d’ànim que no acompanya al que ha d’existir per estimular la recuperació.

 Loading ...