La Xina actual és el laboratori de governança més gran del segle XXI. El seu model econòmic, social i polític és cada cop més imitat arreu del món i admirat a les Nacions Unides. En diversos àmbits les iniciatives xineses depassen les innovacions més recents vingudes dels Estats Units.
Es podria parlar dels increïbles avenços que la Xina ha fet per esdevenir líder mundial en telecomunicacions (cas de la 5G) i en mobilitat elèctrica. En l’àmbit polític, el sistema de crèdit social és l’altra cara de la mateixa moneda.
En cadascun d’aquests casos, Beijing ha sabut combinar de forma extraordinària les parts més avantatjoses de dos mons que, des de la Guerra Freda, semblaven diametralment oposats.
Inspirant-se en el món liberal occidental, la Xina comunista s’ha incorporat a l’economia lliure-canvista, ha invertit massivament en educació superior i ha deixat via (més o menys) lliure a la iniciativa i propietat individuals.
Al mateix temps, però, no ha abandonat mai el model de planificació maoista que es remunta fins a les beceroles de la Unió Soviètica i té com a fonaments la visió de llarg termini, la mobilització massiva de recursos i l’assentiment total de la població.
Potser la Xina no ha mai combinat tan bé aquestes dues poderoses forces com en la seva nova moneda digital, el yuan digital, oficialment renminbi digital. El seu principi és extremadament senzill: es tracta d’una moneda emesa i regulada pel Banc Central xinès, i així doncs té un estatus de curs legal garantit per l’estat.
D’entrada, el yuan digital presenta una seguretat infinitament superior per al seu portador respecte les criptodivises occidentals com el Bitcoin, que es basen precisament en la seva independència de tot poder públic i s’assemblen més, en aquest sentit, a actius borsaris.
En canvi, cap comerciant pot rebutjar un pagament fet en yuans digitals, a diferència d’altres mitjans com les tarjetes de crèdit, o més important, les criptomonedes independents.
El fet que la moneda digital estigui gestionada pel Banc Central permet també seguir cadascun dels pagaments. Tota transacció feta amb yuans digitals estarà doncs sotmesa a l’escrutini estatal.
Si el seu ús esdevingués obligatori, com tot sembla indicar, es podria potencialment eradicar l’economia submergida, la corrupció i el comerç il·legal, incloent el tràfic de substàncies prohibides, com drogues.
Es podria dir que la Xina ha girat la truita: davant criptomonedes que es basen en una narrativa llibertària, Pequín en proposa una altra basada en el principi exactament oposat de control social.
Amb el yuan digital la Xina espera de fet reforçar la seva vigilància sobre la indústria privada de fintechs i pagaments electrònics, que ha esdevingut la més important del món i està dominada per dues empreses privades, Tencent i Ant Group, filial d’Alibaba.
Enguany la Xina ha iniciat la fase de proves sobre el terreny de la seva nova moneda digital, i espera començar tests a escala de ciutats senceres abans que acabi l’any. L’objectiu és generalitzar el sistema de cara als Jocs Olímpics d’hivern de finals del 2022.
Segons ha pogut saber el Financial Times, el yuan digital seria compatible amb la majoria de smartphones i permetria inclús fer transaccions quan no hi ha cobertura, gràcies a un sistema de connectivitat propera semblant a Bluetooth.
“Els responsables polítics xinesos són de lluny els més avantguardistes a l’hora de pensar en termes de divises digitals”, confirmà al Financial Times un banquer de renom especialitzat en els mercats asiàtics.
Mentrestant, a Europa, Alemanya ja ha demanat al Banc Central Europeu tirar endavant un projecte d’euro digital. En plena pandèmia de la Covid-19, la pressió per reduir la dependència dels diners en efectiu s’ha incrementat de forma notable.